El jove que volia córrer món i fer fortuna
| Identificador: | sandraponc |
| Títol: | El jove que volia córrer món i fer fortuna |
| Tipus: | |
| Recol·lector: | Sandra Ponce Soto |
| Informant: | Vicent García Martínez |
| Edat informant: | 40 anys |
| Localitat: | La Vila Joiosa |
| Data enregistrament: | 4/4/2015 |
| Extensió: | |
| Text: |
EL JOVE QUE VOLIA CÓRRER MÓN I FER FORTUNA Això diu, que era un dia un jovenet que li va demanar a sa mare un pollet amb intenció d’anar-se’n pel món a fer fortuna. La seua mare, li’n donà, i se’n va anar camí a baix. A poqueta nit veié una casa de l’horta i entrà. - Bona nit. No farien el favor de deixar-me quedar ací, que se m’ha fet de nit i no sé on anar? - - Bé, entra. - - I el pollet que duc…On el deixaré? - - Tira-la al galliner que allí hi ha gallines. I així o va fer. Però com que les gallines s’alçen de bon matí, a picotades van matar el pollet. Quan s’alçà de dormir, entrà al galliner i se’l trobà mort. - - Què li pareix? M’han volat el pollet! Ara quina fortuna faré jo? Faran el favor de donar-me una gallina…? Jo d’açí no me’n vaig si no [e]m donen una gallina. Li donaren la gallina i se’n va anar. I camina que caminaràs, tira que te’n vas, se li tornà a fer de nit. Tornà a entrar a un[a] altra casa. - - No farien el favor de deixar-me passar la nit ací? - - Bé, passa. - - Mire, duc una gallineta, posse-me-la al gallinet, que no es gele. - - Nosaltres no tenim gallines, nosaltres tenim porcs. - - Bé, tire-la allí, que qualsevol racó va bé. Que passe la nit l’animalet calentet. A l’endemà, al matí, quan va entrar al gallinet, veié que els porcs l’havien matat la gallina. - - Escolte! I la gallina? Mire, només m’han quedat les plomes. Ja em faran el favor de donar-me un porc. - - Com un porc? - - Mire, jo d’ací no me’n vaig sense res. Quina fortura que faria jo? Li donaren el porc i se’n va anar. Si li tornà a fer de nit i tocà una altra casa: - - Farien el favor de deixar-me passar la nit? Duc un porquet. - - Vinga deixe-lo al corral, encara que nosaltres només tenim bous. I com ja em pensem, els bous, topan-se i barallant-se, mataren al porquet. A l’endemà al matí: - - Escolte, m’han matat al porquet. M’hauran de donar un bou. - - Com un bou? - - Un bou m’ha de donar, que he volat un porc. Jo he exit de casa per fer fortuna i quina fortuna faig ara si me’n vaig sense res? Li donaren un bou i se’n va anar. Passà per un bancal on hi havia un home llaurant amb un burret i li digué: - - Qué li passa? - - Ací estic- respongué el home- topant amb una penya i el burret no la pot arrancar. - - Vol que li lleguem el bou a vore si el pot? - - Vinga lliguen-lo! Ho feren, el bou espentà fort i tragueren un baul ple de monedes d’or. Els dos estaven devanits. Es van repartir les monedes i el jove, que volia fer fortuna, se’n va anar a casa amb un bou i una bona bossa de monedes d’or sense haver d’exir del seu poble. I conte contat, aquest conte del jove ric s’ha acabat i per la xemeneia se’n va al terral.
|
| Arxiu: |
Reproductor MP3 Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla |