Peret i Catalineta

Rondalla

Això eren dos germanets que el deien Peret i Catalineta, que vivien al poble d’Elx prop de La Rambla. A estos xiquets el que més les agradava era jugar a fer casetes i dinarets [?]. Havien fet una molt bonica amb caixons [?], amb fustes que s’havien anat trobant prop del riu. D’eixa manera podien agafar aigua, fang i pedretes que anaven ficant en unes tapadoretes i potets que feien servir de perolet, amb unes canyetes i garrotets remenaven el perolet d’arròs i passaven les hores jugant sense parar. Fins que un dia de tan entretinguts com estaven allí vinga de remenar i vinga de jugar van sentir de prompte una remor (uooooooo) – què serà això? I de sobte van sentir a la seua mare cridar: - Pereeeet, Catalinetaaa eixiu corrent pugeu la costera depressa[s] que vé l’aigua. Els xiquets començaren a còrrer costera amunt sense girar el cap i l’aigua ja començava a còrrer molt depressa eixe remor que havien sentit era una riuada molt forta i perillosa, ja que havia plogut molt riu amunt. Quan ja eren dalt sa mare les va abraçar i tots estaven molt contents per haver-se salvats, però amb la riuada els potets, canyetes, caixonets, i de més cosetes que tenien en la seua caseta de jugar havien desaparegut. Els xiquets es van posar molt tristos i sa mare els va dir que no passava res que anirien a buscaro [-ho]; així es que van començar a caminar fins que arribaren després de molt de caminar a la mar i allà van trobar els potets que tant estimaven els van rentar perquè estaven plens de fang i d’arena i els van portar a casa. A partir d’aquell dia la seua mare no els va deixar jugar al costat de l’aigua del riu sinó més amunt.

Reproductor MP3