El Porquer i el Galliner

Llegenda 

Un dia dos sogaiers van agafar el camí de la Moreria i d’ ahí a Xaló anaven per les revoltes. Uno portava un porquet pa vendre i l’altre portava gallines. Pujant,  pujant van aplegar al fort de Bèrnia, i quan ja l’havien passat , uns bandolers els van assaltar els nigaren a l’arbre i lis furtaren la càrrega. Els pobres homes allí estaven anugats fins que al cap d’unes hores un pastor que passava per allí els va desnugar.  Quan la guardia civil va aplegar al lloc, va interrogar als dos homens, i encara que ninguno  dels dos deia res en clar, ells sabien que havía sigut la banda de Pinet. 

Pasats el dies, van detindre a uns quants homens de la colla de Pinet i van quirdar al Porquer i al Galliner pa que anigueren a declarar a Altea al Convent Franciscà que era on estaven presos. Una vegada allí ja preparats pa dictar sentència eixien els bandolers davant el jutge i el Porque exclamà: 

- Ostià, són ells! Els bandolers! 

El jutge va interrompre i li diu al Galliner : 

- Coneix vosté també a estos homes -  I com aquell estava cagat de por diu: - No, senyor ! A mí no hem sonem de res. 

 El jutge enfadat xillà : - Com que no? Si estaveu junts i ell diu que sí !. El galliner diu : - avore, tenen un aire a aquells però… que va que va, no són ells.  - Assumpte acabat, demà aniré a Alacant  i s’ acabat ! - va dir el jutge enfadat. 

El jutge es pensava que l’asunt ja estava clar, però eixa mateixa nit , els companys dels bandolers van assaltar el convent i van fugir cap a la serra Bèrnia. 

A les dos  semanes de passar tot açó, el Galliner en una cárrega de pollastres, i antes de passar el vesant de Bèrnia, la banda de Pinet va tornar a ixir al pas.  Pinet que era el jefe  de la colla,  es va arrimar i li va dir: 

- A partir d’ara tens pas franc per tota Bèrnia, i si algú el diu algo o t’ataca vens i m’ho dius.Però una cosa vaig a dir-te: si veig per ací al que anava en tú , li pegue un tro. 

El Galliner cagat de por li va dir: 

- Però…. senyor Pinet, comprenga vosté a l’home… ell que sabía. 

- Avisat queda- va dir Pinet. 

Quan el Galliner va vore a l’ amic li va dir que volien fer-se amb la seua pell, entonces el Porquer va pensar: -Pues  estaré un temps sense anar per allí i així quan torne ja no s’ enrecordaran de mí. 

Però clar, el negoci és el negoci i al home se li va oblidar. Al dia següent  va dur la truja al Verraco i va seguir en el seu negoci. Quan la truja paria, tenien que fer-la criar el máxim de Verracos pa vendre’ls . Passat el temps, la truja va criar dotze verracos. L’home estava que no seu podía creure  perquè això podien ser molts diners, però clar quan va tirar a vender-los no eixia cap persona que els volguera.  L’home ja fascós de no saber que fer amb ells, se’n va recordar de que en Pinos niava un home que sempre en comprava, perquè allí ningú anava a vendre maï.  L’ home tot decidit va sampar el maxo, i va tirar cap a Bèrnia. Anant per la Moreria va vore al Galliner i aquell li va dir: 

- Saps que tens vetat el camí de Bérnia! 

El Porquer desesperat li va dir: 

- I que faig? He d’ anar si o si, perquè els meus fills tenen que menjar. 

Aquestes paraules van ser les últimes que es van sentir del porquer fins a día de hui. 

Reproductor MP3