[El mig pollet]

Ma mare quan era jo xicoteta me va contar un cuento que se l’havia contat sa mare.

En el bosc vivia molts animalets entre ells una gallineta que va tindre dotze pollets el més xicote[t] va nàixer amb un piquet, amb una aleta i una cameta [?]. Estava molt asusta[d]et i sempre estava racona[d]et i molt trist, però era el més valent.

Un dia sa mare se’n va tindre que anar a la montanya a buscar menjar i li va dir:

       ___Mig pollet cuida dels teus germanets que són molt malos i em fie només que de tu.

 Ell ben asusta[d]et amb la seua pateta només correguent els va dir:

        ___ Vingau i no se n’anem d’ací perquè fa molta por i està el riu molt proper.

 Però els seus germanets no li van fer cas i al riu se’n van anar.

Al ratet, van a començar tots a xillar, el pobret Mig Pollet va anar com podia amb la seua cameta. De repent, una serp molt gran es va arrimar i se’ls volia menjar, però el Mig Pollet era tant valent que va començar a pegar picota[d]es una i altras voltas vinga de picota[d]es i la serp se va asustar i se’[n] va anar.

A casa se’[n] van tornar, i al ratet va tornar sa mare que venia de la montanya tota carregà[d]a, ___Què vos passa? Pollet esteu tot asusta[d]et.

       ___ Ai mare, ai mare... el nostre germà Mig Pollet nos ha salvat.

       ___Però, per què?

       ___ Perquè no li han fet cas, i al riu se vam anar [?]. I una serp nos volia menjar, però no va poder perquè el Mig Pollet va començar a picota[d]es i la serp tota asustà[d]a se’n va anar correguents, correguents al riu i nosaltres vam tornar a casa. Aixina que nosaltros sempre li farem cas al nostre germà Mig Pollet i a tots els per ahí pel bosque els direm que és el més valent i que tots no li burlen perquè tots li se burlaven.

I aixina se va acabar el conte amb el Mig Pollet siguen[t] el més valent.

I este conte se té que contar de mares a fills i de fills a nets, i axina es va acabar.   

Reproductor MP3