La cova del llop marí

Mira vaig a contar[-v]os una història, això passà quan jo era bastan[t] petitona, ma mare i tres o quatre amigues anaven sempre a llavar la roba a una espècie de laguna. I un dia quan estaven allí llavant, estaven allí cantant, estaven passan-t[-l]o molt bé, pues de pronte vam acomençar a tirar-les pedres, pedres, un[e]s pedretes allí, i aquelles pues miran[t] per tots el puestos pues no veien res, da on ixen estes pedres?

Al final s’asustaren i d[e]ixaren la roba i tot allí, se n’anaren al poble, a cridar als seus homos i van vindre deu o dotze homos, cada uno llevava un garrot, una estrà, cada uno llevava una espècie de arma pa vore allí lo que havia, estaven asustàs, pensaven que estava eixin[t] d’allí un demoni.

Entonses com havia una cova aixina ben gran van entrar, pos, en bastanta por, entraven i preguntan[t], hay algú aquí? Hay algú aquí? I començaren a tirar-li els pedres altra volta i fugiren to[t]s asustas, i què fem? Ahí està passant algo, serà el demoni que s’ha disgustat perquè venen aquí tantes dones.

I bueno pues poquet a poquet van entrar un darrere de a[l]tre i quan entraren al fon de la cova van vore que allí havien dos llops marins, eren petitons i aquest[os]: mira, mira lo que mos han trobat, estaven tots molt contents, aplaudien i tal. I van pensar deixa[r]-los allí i lleva[r]-lis algo de menjar i deixa[r]-los que se feren grans aixina. I bueno, un altre dia van anar a vore-los i ja no estaven, els llops igual que anigueren, se foren un a[l]tra volta, i ja mai mai aparegueren per allí. Esta es la història del llop marí, per això esta cova li diuen la cova del llop marí.  

Reproductor MP3