[Jaume el barbut]

            Fa molts d’anys, en Crevillent vivia Jaume el barbut. Jaume el barbut era un home que vivia del camp i tenia ovelles, tenia vinyes d’on sacava oli i vi, fins que un dia estava en el camp i de sobte va entrar a sa casa va entrar un lladre. Aleshores cla[r] ell no volia que li robassen perquè ell havia estat molt de temps treballant per tenir algo i va començar a barallar amb aquest lladre que volia robar-li tot el que tenia. I no se sap molt bé com, un[a] arma es va disparar i aquest home, aquest lladre va acabar morint. Cla[r], Jaume barbut no volia anar a la presó i va començar a còrrer i es va amagar a les montañes de Crevillent.

            Així van passar els anys fins que un dia es va trobar amb una banda de bandulers, els Mujica, i abans de matar-lo van començar a parlar amb ell. Clar, Jaume el barbut lis va contar la seua història i els bandulers van pensar que en realitat era un sanguinari assessí i volien que formés part de la seua banda.

            Cla[r], Jaume el barbut com que no tenia res i aquestes persones li donaven un lloc on estar, casa i menjà, pos va acceptar comença[r] a caminar amb ells. Van passar molts d’anys i feien coses dulentes, robaven a la gent, mataven,... fins que un dia, el cap dels Mujica va decidir entrar a una casa on hi havia una campesina. I cla[r], va intentar violar-la després de robar-li i Jaume el barbut no estava gens a favor de aquesta forma que tenien els Mujiques de fer les coses. Aleshores es va posar i va començar a barallar amb el cap dels bandolers perquè ell no estava gens d’acord amb el que estava fent. Fins que en una d’eixes va aconseguir furtar-li el arma al cap dels bandulers i cla[r] en la llei dels bandolers lo que diu és que si tu [a]conseguixes treure-li el arma a una persona de la teua banda això es paga amb pena de mort. Però clar, Jaume el barbut no estava d’acord amb aquestes lleis i no volia assessinar a ningú. Clar això va provocar que tots els bandits vulgueren que Jaume el barbut fos el nou cap de la banda dels Mojica. Però clar, ell només va acceptar ser el cap si es cumplien unes regles que ell anava a imposar que era que a partir d’ara, a partir del moment en el que ell fos cap, mai més tornarien a robar amb violència ni matar a ningú i només robarien als rics i una part del botí que aconseguissin se’l donarien a la gent que vivia a les muntanyes, que era pobra, perquè així era una forma també de quan ells tinguessen algun problema aquestes persones a les que ells lis havien ajudat els acceptaren amagar-los i refugiar-los quan la policia vulgués donar amb ells.

            I així és com Jaume el barbut es va convertir el rei de les montanyes de Crevillent, del baix Vinalopó i de l’Alacantí.

Reproductor MP3