El fill de Crist

Transcripció:

-          Hola, podries dir-me a on ens trobem?

-          Ens trobem a Crevillent.

-          I tu vius ací ?

-          Sí, des de fa quaranta-sis anys.

-          Aleshores, sabràs moltes coses del teu poble. I que em pots dir sobre topònims?

-          Topònims en tenim molts, sobretot a la serra els noms del Campanà(r), la Vella, els Anouet(r)s, el Picatxo, els Pontets que són unes restes arqueològiques que tenim.

-          I sobre actes festius?

-          Aquí els actes festius més importants que tenim a Crevillent són la Setmana Santa que és declarada d’interés turístic internacional i els Moros i Cristians que són declarats festa d’interés turístic nacional. Però a més a més festes molt arrelades del poble són les romeries de Sant Pasqual i de Sant Isidre.

-          I sobre edificis característics?

-          Edificis característics a Crevillent tenim l’entramat urbanístic del barri vell, del casc antic que és d’origen islàmic però els edificis, les cases s’han perdut, el traçat encara queda. Després, doncs tenim el Mercat que és l’església vella i l’església nova la Nostra Senyora de Betlem que va començar a ser construïda al segle XVIII però que es va inaugurar al segle XIX.

-          Val. I coneixes alguna rondalla o llegenda de la teua localitat?

-          Algunes, algunes en conec.

-          I podries contar-me alguna?

-          A vore así que me’n recorde una seria per exemple la de “El fill de Crist” que astò era un cura i un sagristà, i van teni(r) que fe(r) una recol·le(c)ta, i van demanar diners pa fe(r) un Santo Cristo més gran que el que tenien, que era menudet i estava vell. I entonces van pillar i se van gastar e(l)s diners, así que no van comprar el Cristo i van dir:

—Tal dia l’inaugurarem

I com no el van comprar, eixe dia tenien un apuro, i el sagristà i el cura feien:

—I ara què fem? Si mos ham gastat e(l)s diners, si mos ham repartit i no [...]

I diu un:

—Pues tu te poses de Senyor i fem com que eres tu el que ham comprat.

I ala, el despulla i el posa allí en la creu. I allega uno a besar-li e(l)s peus i a la inauguració, tots a besar-li e(l)s peus. I ca uno que allegava:

—Snf! Xe quina oló(r) i suó(r).

I a última hora estava ja fart el monesillo aquell o sagristà, i allega uno, i li diu això, i li pega una patada, li pega a la boca, el Senyor —però el que fe(i)a, de Senyor. I aquell al primer pronte se’n va i no cau en això. Diu:

—Ui! Ara m’ha pegat una patada a la boca!

I agarra un garrot i se’n va tornar pa arrere. I aquell, pensant-se-ho, el que estava de sagristà, abaixa corrent, se’n va i posa el Santo Cristo que tenien menudet. I al que le havia pegat la patada allega a on està el Sant menudet i diu:

—A on està tun pare? A on està tun pare, que te pegue a tu una garrotada!

Reproductor MP3