Canpop banner


    La llegenda de la cara del moro

    Identificador: mariaespad
    Títol: La llegenda de la cara del moro
    Tipus:

    Llegenda

    Recol·lector: Maria Espadero Aracil
    Informant: Cristian Aznar Giménez
    Edat informant: 22
    Localitat: Alacant
    Data enregistrament: 22 Maig 2015
    Extensió:
    Text:

    En la fatxada del mar, enfront de la platja del Postiguet, Saps on diu? S'alça una muntanya sobre la qual es va construir el <<Castillo>> de Santa Bárbara. Des d'un punt molt concret de la platja es veu clarament el perfil d'una cara masculina, es diu la Cara del Moro. La història d'aquest moro fa referència al passat musulmà de la Península Ibèrica, que va deixar una estesa tradició romàntica de la història del país. La llegenda que dóna nom a la ciutat d'Alacant parla de dos enamorats que van viure fa molt de temps, aproximadament mil anys, en la costa llevantina on l'Akra Leuke grega o la Lucentum romana.

    El califa que governava aquella ciutat, alçada junt amb el Mar <<Mediterranio>>, tenia una filla anomenada Càntara, d'una bellesa extraordinària. Una gran quantitat de pretendents van arribar a la ciutat a demanar-li al califa la mà de la jove, entre els quals van destacar dos: Almansor i Alí. Almansor era un gran general que ha passat a la història, procedent de Còrdova i conquistador de ciutats com Zamora, Barcelona, o Santiago... Alí, en canvi, era un jove noble guapo i pel que es veu amb prou vèrbola i encant. El califa, amb dubtes, va decidir proposar-li als pretendents una prova perquè la decisió quedara en mans d'Al·là. El primer a dur a terme una gesta que fóra del seu grat, es portaria la mà, i  la fortuna, de la seua filla Cántara.

    Almansor va partir cap a l'Índia a per sedes i espècies i obrir així una ruta comercial amb l'Orient Llunyà. Alí, <<en cambio>>, va decidir un treball igualment dur però intencionadament prop de la seua amada: va voler obrir una séquia que portara aigua a la ciutat des de la zona de Tibi. Les obres de la séquia van començar amb bon peu, però va acabar a mitges i amb retards, ja que Alí tenia altres coses més important a les que dedicar-se. Va començar a cortejar a la princesa, i a cantar-li romanços de manera que ella va caure rendida als seus peus.

    Aleshores Almansor va tornar. Havia complit la seua missió de portar un barco carregat d'espècies per al Califa, que satisfet li va donar la mà de la seua filla al treballador. Quan Alí es va assabentar de que la seua amada seria entregada a un altre, desperat[¿]                           ,x es va tirar per un barrranc. Al caure al fons de l'abisme, la terra es va obrir miraculosament i va brollar l'aigua de la muntanya, omplint l'actual presa de Tibi.

    Cántara l'assabentar-se va decidir seguir l'exemple del seu amat i es va tirar també d'un barranc de la Serra de Sant Julià, conegut des de llavors com el Salt de la reina mora, en Campello.

    El Califa havent perdut a la seua filla va caure en una tristesa tan profunda que va acabar morint de pena. Al cap de poc de temps, el seu trist perfil va aparéixer tallat en la part alta de la muntanya Benacantil i la cort sarracena impressionada per aquesta història va decidir canviar el nom de la ciutat per Alacant, per a aconseguir que els dos amats romanguen units, encara que siga només pel seu nom, per a l'eternitat. Diuen que si mires bé, i realment estàs enamorat, junt a la cara del Califa, pots veure també la cara de la princesa Cántara. Pero <<esto>> són llegendes només.

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es