Jaume el Barbut

Asto que a vaig que a di[r]-te va ocurri[r] aproximadament en el mil nou-cen[t]s i pico. I data d’un home de Crevillent que li diuen Jaume. Este home treballava mol[t] proet, molt propet a Catral, en una terra d’un, d’un home que, que tenia vinya. I en uno d’eixos, d’eixes vesprades que acabes de treballa[r], se troben en el bar i lo que passa, pos uno li diu  que li va furtar el raïm a l’a[l]tre i Jaume diu que no, que, que si le furta el raïm que té que mata[r]-lo perquè sinó...és normal que el tiraren al carre[r].

Eixa nit, eixe home va pos va ana[r] on estava el raïm i Jaume el va mata[r]. Va contacta[r] amb el jefe d’ell i se’l va di[r], i el jefe d’ell pos da la casualitat de que no li va fe[r] cas.

Al no fe[r]-li cas, va venir pues a prendre-lo i se va dona[r] a la fuga i se va clava[r] en la serra de Crevillent. Eixe home después de, del Jaume el Prudent pos va passa[r] a se[r] [e]l Jaume de la Serra o Jaume el Barbut. [L]es casualitats donen que este home vivia en Matola, en una caleta normaleta en la seua dona, i une de l[e]s nits que van allí a vore la dona el van pilla[r].

Diu la història  que le van talla[r] [e]l cap, li van desmembra[r], però segurament no seria aixina, normalment, a eixa gent el prenen i la cremen a la presó i moren a la presó.

Reproductor MP3