L'aguileta.

Hi havia una vegada, en un temps molt llunyà, va haver un matrimoni que tenia set fills, i eren tan pobres tan pobres que quasi no podien ni menjar...

 Els xiquets es posaren a buscar faena com a desesperats, però no hi trobaven res,i per si les coses no estaven ja prou agres, la mare damunt es va tornar a quedar embarassada d'una altra criatura.

 Després que la mare els anunciara aquesta mala notícia, els xiquets se'n van anar de casa pel món a la recerca de treball, i d'una vida millor. La mare es va entristir molt en saber que els seus set fills se n'anaven de casa, però no podia fer res. Així en el moment d'acomiadar-se d'ella, un d'ells li va dir:

 - Mare!, si quan naix la criatura és una xiqueta poseu una bandera blanca al capdamunt de la casa i vindrem de seguida a vore-la, però si es un xiquet, poseu una bandera roja i aleshores no tornarem.

 I així se'n van anar els set germans, marxaren sempre en línia recta per una camí recte, recte fins que varen arribar a una gran muntanya, on es van posar a treballar de llenyaters. Molt a prop hi havia una gran cova on es varen a posar a viure.

El temps va anar passant, fins que la mare va tenir la criatura, una xiqueta preciosa de nom Marieta. Però com que ja feia tants mesos, ja no s'enrecordava bé del color de la bandera, i es va equivocar. En compte de blanca la va posar roja. Els set germans, en vore aquella bandera, varen pensar que sa mare havia tingut un fill més, i no varen fer cas, i van continuar treballant de llenyaters.

Passaren els anys, i un dia quan la xiqueta tornava de l'escola amb una gran cistella en les mans, la va deixar a terra, un moment, per a jugar amb les seues amigues del col·legi. Només al girar-se va vore una gran àguila, una aguileta, que va baixar del cel, li va agarrar la cistella, i va tornar ràpidament al cel. Marieta, va començar a córrer seguint el vol de l'aguileta, mentre li cridava amb veu molt forta: 

 - Aguileta, dóna'm la cistelleta, que ma mare em pegarà!

 Però aquesta seguia volant sense fer-li cap cas, amb la intenció que la xiqueta la seguís a alguna part. Així, va cridar-li la xiqueta nombroses vegades, fins que l'aguileta va anar baixant cap a terra, a poc a poc, disposant la cistella a la porta d'una cova.

 Marieta no sabia on estava, havia corregut tant darrere d'aquell animal que estava desorientada i perduda de sa casa, per això va decidir entrar a demanar ajuda a aquella cova misteriosa. Aquella cova no era una cova normal, doncs, era gran i estava molt neta, tenia cadires i taules, llits i menjar. Aleshores,Marieta es va amagar dins quan va sentir la veu de set xicons que varen menjar, i després se'n tornaren a anar.

 Marieta va comprendre de seguida que es tractava dels seus germans que li havia parlat sa mare i així va eixir de l'amagatall, retirà els plats i ho netejà tot, deixant-ho tot ben net.

 Quan varen tornar els germans, es va[n] estranyar molt d'aquell ordre i neteja, perquè cap ho havia fet abans d'eixir.

 -Ací hi ha gat en sac! -va dir el germà major, afegint:

 - Demà us n'anireu tots a treballar i jo em quedaré ací fins que aclarisca qui tafaneja per la nostra llar.

 Al arribar al dia següent així ho va fer, quan els seus germans es van anar a treballar, ell es va quedar vigilant. Per tal de no avorrir-se agarrà una flauta i es va posa[r] a tocar, fins que es va quedar dormint. Marieta va aprofitar aquell moment aleshores, per a eixir del seu amagatall, li va posar un ramillet de flors damunt i es tornà a amagar.

 Quan tornà la resta de germans es reien de com havia sigut burlat el seu germà major. I aleshores el més menut va dir que seria ell el que l'endemà es quedaria a vigilar la casa. I quan tots se n'anaren al bos[c] de bon matí, va agafar la flauta i es va posar tam[b]é a tocar, però en lloc d'adormir-se, va fer-se l'adormi't, i així va poder veure eixir a la seua germana, com anava al bos[c] a collir flors i tornava dins.

 - Alt , que t'he vist! -va cridar el xiquet.

Marieta es va espantar tant que es posà a plorar, i entre sanglot i sanglot, li va explicar qui era i com va anar a parar allí.

 Varen celebrar una gran festa tots junts, en saber que Marieta era la seua germana, i li varen demanar que es quedara a viure amb ells fins que recolliren més diners per poder tornar tots junts de nou a casa.

 A partir d'aquell dia, la xiqueta vivia feliç amb els seus set germans, els preparava el menjar, netejava i ho endreçava tot.

 Els germans le havien advertit que anara amb compte amb una bruixa que vivia prop i que no devia anar a buscar-la mai, però un dia que la xiqueta buscava julivert per al dinar, se li va acostar la bruixa i li va donar unes quantes fulles. Marieta va posar la sopa als seus germans i acte seguit els va eixir unes grans banyes,transformant-se en bous. Va córrer a buscar a la bruixa, perquè desfera l'encantament, però per més que buscà i buscà, fou inútil,i no va tindre més remei que ocupar-se totalment dels seus set germans. Ara a més d'arreglar i mantenir la casa, tenia que traure ademés a pasturar els set bous. Així, quan algu[n] pastor la veia, solia estranyar-se i li preguntava:

 - Xiqueta, no tens por d'anar tu sola amb set bous?

 I ella sempre contestava:

 - No!,no! que són els meus germans.

Amb la qual cosa tot el món es burlava i reia d' ella, pensen que estava boja, fins que un dia, el fill del rei que passejava amb el seu cavall, va trobar Marieta, i li va preguntar: 

 -Xiqueta, no tens por d'anar sola amb set bous?

 I ella, com sempre va respondre:

 -No!, no! que són els meus germans!

 El príncep es va quedar embaradit per la bellesa de la xiqueta, i pensava que allò que li estava contant, no podia ser mentida. Així és que li va pregar que li contara la seua història. Marieta així ho va fer i d' aquesta manera el fill del rei li va prometer que si es casava amb ell, els seus germans serien desencanta[t]s, doncs no hi havia dubte que aquella malifeta era obra de la bruixa roïna del lloc.

 La xiqueta va estar molt contenta perquè ella també s'havia enamorat del príncep, i va convenir casar-se amb ell, només quan estiguera preparada la quadra al palau per a viure els seus germans.

 A l'endemà mateix de la boda, el fill del rei va eixir amb un exèrcit de soldats a buscar a la bruixa, per tal de desfer el malèfic encantament, portant-la al palau. Varen fer una poció màgica i finalment el set bous van tornar a convertir-se en els set xicons que eren.

 Marieta i els seus germans van a anar a buscar els seus pares, que havien patit molt. I a partir d'aquell dia, van viure tots junts al palau, ben rics i feliços...I la bruixa, la tenien ben vigilada perquè no tornara a fer mai cap maldat.

 I....conte contat,

conte acabat.

Qui no s'alce

té el cul foradat.

Reproductor MP3