L'home dels nassos

Conta una llegenda, que en tots els territoris de parla catalana, corre un ser màgic que és l’home dels nassos. El home dels nassos és famós, perquè té tants nassos com dies de l’any. Es a dir, és un home amb tres-cents seixanta-cinc nassos; i cada dia que passa, se li cau un nas. I el dia ú de gener en té tres-cents seixanta-cinc, el dia dos de gener en té tres-cents seixanta-quatre, el tres tres-cents seixanta-tres, i així, així, així...fins que el últim dia de l’any, només li’n queda un... i és que, l’últim dia de l’any és el únic dia que podem vore a l’home dels nassos. El dia 31, tots els xiquets saben que si ixen al carrer, per algún cantó, es trobaran a l’home dels nassos. Perquè, el dia 31 de desembre, és l’únic dia de l’any que aque[s]t ser màgic es mostra a la resta.

Quan jo era xicoteta, el dia 31, m’axplicaven i em preguntaven: -“encara no has vist a l’home dels nassos? Hi hava corrent per ahí... Corre, corre a vore si el trobes. I els meus cosins i jo ixiem al carrer a buscar l’home dels nassos, i cadascú se l’imaginava d’una manera. Jo m’imaginava un home amb un nas molt,molt molt gran; el meu cosí se imaginava un home  tot ple de nassos, encara que sabia que eixe dia només en tenia un. I és  que aquesta broma se li fa des de fa molt  anys a tots els xiquets, perquè encara no antenen la gràcia que té que siga l’últim dia de l’any.

A Mallorca, eixe dia es diu el dia d’anar a vore com maten al home dels nassos, perquè, a Palma de Mallorca ,hi ha una concentració popular el dia 31 de desembre en la Plaza de la Cort, amb motiu de la festa de l’estendart i es disparaven salves d’honor; aleshores algú interpretava que era un afusellament del rei Jaume I, i que l’home dels nassos corria per allí per a ser afusellat . També en altres llocs, com per Occitània,en que es creu que l’home dels  nassos  ve de l’arbre dels nassos; i que el seu origen és una representació  de l’esperit de la vegetació i de la força de la terra.

I tot açò hu vaig aprendre més tard, perquè quan era xicoteta, l’únic que volia vore ,era un ser màgic, que, segons contava la llegenda, si me’l trobava, em podia regalar alguna gràcia. I han passat els anys i encara no l’he trobat, però estic segura que algún dia un 31, si em fixe bé, bé, bé, en algún raconet, en algú cantó darrere de l’església, potser, em trobaré a l’home dels nassos.

Reproductor MP3