[La mà del Pare Vicent]

Succeït

Mmm... bo... Doncs el meu besavi, quan es va instal·lar la república, pues ell era un home molt republicà i molt lluitador i sempre estava on no tenia que estar. Li d[e]ien Tonico, Tonico “el lleig”, que ja és un mot que s’ha quedat. I bo, quan es va instaurar la república, els republicans pues van anar a l’església i... pos volien pos saquejar, pos rompre coses, no sé... aquelles fúries... i el meu besavi estava per allí i van agarrar el sant, al Pare Vicent, el van agarrar amb una corda i el van tombar i es va rompre. I el meu besavi que estava per allí, tal, no sé què, va vore la mà i la va agarrar i se la va endur a casa. I ja pos s’ha quedat en casa pa ja sempre com si fora pos el joguet dels xiquets. Jugaven els meus germans i tot això. I la tenim aixina com a relíquia familiar.

Ah, eh... De fet, l’ajuntament a voltes, per a fer aixina com a una exposició aixina en festes i cosas aixina, pues mos l’ha demanat pa que vagen allí les dones majors i tot això allí a “oh, la mà del sant antiu, del primer sant de fusta, no sé què, de Sant Vicent”. I és una... ahi està. Esque la té ma tia, la té ma mare, depén. No sé. Se la van tornant aixina com...

Reproductor MP3