| Text: |
Era una nit, xe que nit, d'eixes de trons i rellam[ps], més fosca que la gola d'un llo[p], els farols apagats, e[l]s serenos amagats, i io tot asustat i banyat, a ma casa io me'n vaig. Ia estic en el llit, ia estic emsomiant, i en a[i]xò toc, toc. -Xe, serà ací? Io vivia en planta baixa i abaixe les ascaletes de puntelletes i en la porto havia un forat. Assome l'ul[l] tot aspantat i hem veig a lo menos cinquanta tios, tots en caretes i armats. Toc, toc. -Abre sinos entramos por los balcones! I enrevestit de valor, i fora por, obric les portes de par en par i entraren i m'amarraren com un Santo Cristo. Hem pujaren en un carro en les ro[d]es de suro, redéu que apuro. Me s'amporten a l'ajuntament. Ia sóc en un consell format. I en a[i]xò em diuen: -Queda usted detenido por deserotr e inmoral al règimen! -Qui io? Mentira! Eixa mentira no és veritat.” M'agarren en un grapat, m'arru[i]xen en awiarrà[s], hem tiren dins d'una foguera i booom!, xe, i al tró em vaig despertar.
|
