[La Séquia dels Enamorats]

A ella també se la va contar el seu iaio i diuen que és veritat, que va ocurrir ací en Alacant en el castell de Benacantil, que primer estava el rei moro, que era Alí i se va desposar con una que va vindre de Catagonova i que era Cantará. Al vore-la se va quedar tan tan tan enamorat d’ella que li va demanar al seu pare el sultán Mohamed cuarto, li va demanar la mà. I li va posar, li va fer un convit maravillós. La filla se va enamorar també de Alí. Total que se’n van casar i van viure els dos molt feliços en el castell de Benacantil.

Passat el temps, van tindre una xiqueta que va illuminar la seua vida i va illuminar hasta tota Alacant se veia hasta més clareta i més blaveta. La filla li van posar Gumenjilda, perquè van fer una cort con un ric cristià d’enfront, del castell de San Fernando, perquè li van posar a uno el nombre cristià i al fill del rei cristià de San Fernando li posaran Mohamed tres en qüestió per a fer amics i que no tingueran tanta guerra i tanta guerra que estaven farts de tant de marejar-se.

Total, que la xiqueta Gumenjilda va nàixer guapíssima, però conforme va passar el temps se va fer una muxaxa educà, encantaora i de lo més preciós que n’hi ha entre totes les contornaes de la comunitat valenciana. Total que molts es van enterar de tanta bellesa que tenia esta xica que van vindre hasta del regne de Granada, Sevilla, Catalunya, Castella, de tot el món van vindre pretendients. I el pare, mirant-los, uno perquè era molt major, l’altre perquè era visco, l’altre perquè estava malcarat i va elegir a dos només.

Els dos sí que estaven ben carats i ademés tenien els seus regnes que eran ademés portentosos. Però como els dos els agradava tant, va posar-les dos condicions, una a cada u. U, a Mohamed cuarto le va dir:

- Tu, tens que anar i dur-me un vaixell plenet plenet plenet d’espècies de la Índia i que siguen oro, incienso i mirra com a mínim.

I aquell diu:

- No se preocupe, Majestat, que me’n vaig immediatament.

I a l’altre li diu:

- Ei, tu.

A l’altre li diuen Perico, perquè era un poquet cristià, venia de cristians. Diu:

- Tu tens que anar, tens que fer un camí, un muhadero, i que vinga per la sèquia aigua perquè estem aquí movint-nos de set. Tens que fer una sèquia que vinga des del Pantano de Tibi hasta ací, hasta el castell per a tindre aigua i no tener que demanar a ningú.

I, raudament, va començar i se’n va cap a Tibi. Total ell sabia que hi havia moltes roques i moltes muntanyes i que anava a fer açò molt difícil, però bó, estava enamorat de la bellesa de la xica de Gumenjilda i diu:

- Per en Gumenjilda el que faça falta.

Total que se’n va cap allà, però va passar un mes, va passar mes i mig, i van passar dos mesos. Als dos mesos se veu una nau allà en l’horitzó que ve viento en popa a toda vela. Era Mohamed que venia en el vaixell carregat de totes les espècies que te pugues imaginar. Total que le diu al pare:

- Ei, ja estic ací, su majestat. Mira lo que l’he dut, totes les espècies de la Índia, de Túnez i de tot el món.

I diu:

- Oh, sí que és veritat. Sí que n’hi ha aquí espècies de lo més maravillós que he vist jo mai. I diu pues mira, te tinc que donar la mà de la meua filla.

Total Gumenjilda que va vore-lo, a ella no li agrava molt. Ella estava enamorada de l’altre, però se van desposar. Al cabo del mes i mig ve l’altre xucurrún, xucurrún, xucurrún, en pico i pala i dus-te l’aigua al castell. Però no va arribar a temps, con lo qual se va quedar com aquell que diu con un palmo de narices.

Però estava enamoradíssim i passava tota la nit des d’una almera del castell mirant per la finestra la seua amada. I la seua amada quan l’altre, el seu home no la mirava, se quedava mirant i ensomiant-se con el seu amor que estava mirant-la també.

Total que una nit, d’estes perpetuoses i que estava plovent, rayos i centellas i de tot, aprofitant que estaven tots guardant els cavalls i se’n va fugir per la porta de darrere del castell. I en l’arc de Sant Julián, que és una penya molt rocosa, es va esvarar, va caure i no va podre veure en vida ni pot donar-li un petó al seu amat. El seu amant que estava baix esperant-la, al vore-la morta es va començar a plorar, a plorar i això és perquè diuen que en la Esplanada, més allà, un poquet més a prop n’hi ha un riu que ix subterranio i diuen que són les llàgrimes del Gumenjildo que sempre plora per la seua amada. I totes les nits plorant, plorant, plorant per la seua amada.

Els pares, i la mare, quan van vore això, van plorar i se van quedar tots plorant i fíjate tu si van plorar que l’aigua ja no els fa falta a ningú. I colorín colorado este cuento se ha acabado. 

Reproductor MP3