Gorgorito

�

Gorgorito era un pardalet que vivia en el bosque, claro. I era mol[t] mol[t] cantao[r], mol[t] cantao[r]. I all� per alrededo[r] �pos havia moltes cases. Uns aldeans d'eixos. Era una aldea grandeta, pel que havia mol[t] bosque. I all� se... se... no n'havien mol[t]s. To[t]s coneixien a Gorgorito... to[t]s coneixien a Gorgorito i el volien mol[t], perqu� cantava a la mateixa hora sempre, m�s o menos. To[t]s:

�

-� Ja est� cantan[t] Gorgorito! Ja est� cantan[t] Gorgorito!

�

I els aldeans estaven demanin-se en ell. Va aplegar un dia una senyora, mol senyoreta, en mols diners i mol or i molta plata i passejan per el paseo, dons dons solia passa..solia passa gorgorito per all� cantan, i va sentir cantar gorgorito. I la senyora aquella va passa[r] un dia per all�, diu:

�

- Uy! Qui canta en este...? � una senyora mol[t] ben port� que havia vingut de la capital o no s� daon.

�

����������� I va passa[r] per all�, passejant[t] i sen[t] cata[r] Gorgorito i diu:

�

- Qui �s eixe que canta en eixa veu tan preciosa?

�

����������� I els aldeans van dir:

�

- �s Gorgorito senyorita, el alegre cantante de la selva... o del bosque.

�

����������� I entonces... i la aldeana aquella tota encapritx� en Gorgorito:

�

- Pos jo el vull, jo el donar� una bolsa plena de or [a] qui me agarre a Gorgorito.

�

����������� I entonces el Tragapenyes, un home que havia all�, que se criava [...], pos no li trobava import�ncia al Gorgorito. I com la reina... la dama aquella li va dir que donaria una bolsa plena �de or, pos diu:

�

- Este me�l faig jo!

�

����������� [...] est� mol[t] bonico [...]. Entonces els... el Gorgorito diu, el... el Tragapenyas, que si dia, li dien Tragapenyes a l�home aquell, que vivia all�, pos, un home mol[t] aixina que vivia sempre per� en la montanya. I va agarra[r] i va arrea[r] per all� buscant[t], buscan[t]. I veus la m� que agarra Gorgorito i se�n va i li l�entrega a la senyora. I la senyora pos li va entrega[r] la bolsa plena de or com va dir.

�

����������� I [...] ay! Qu� contenta! Li va compra[r] la jaula plena de or. I li donava de menja[r] lo millor que savia. I Gorgorito que no tenia ganes... no tenia ganes de meja[r], va tanca[r] el pico, ni cantava, ni menjava, ni fea res. I la senyora:

�

- Canta! Canta, Gorgorito!

�

����������� I el posava al sol, el posava a la sombra, no sabia on posa[r]-lo, on fea, on havia [...] a vore si s�animava. Res! Gorgorito en el pico tanca[t] i [...]. I Gorgorito poc a poc va ana[r] perden[t] fo[r]ces i se va mori[r] de tristesa dins de la jaula, de tristesa! I els aldeans dien:

�

- Maldite... Maldit Tragapenyes! Ha vingut i per unas monedes mos ha deixa[t] sense Gorgorito. Ni�os! Xiquets! Xiquets! [...] Que estos pardalets han nascut pa viure lliurement[t] i no mata[r]-lo el Tragapenyes. Han nascut pa viure en el bosque i se[r] feli�os, i fe[r] feli�os als aldeans i als que passen per all� i els agrade.

Reproductor MP3