Les bruixes de Dénia

Aquesta historia li diuen les bruixes de Dénia, conta la història que a Dènia fa molts, fa molt anys, normalment per la nit, sempre s´unien les bruixes a la vora del riu i al voltant d´un foc per fer els seus maleficis. Aleshores un pare va demanar la xiqueta, una de les seues xiquetes que a, que anara a per aigua a la vora del riu per a tindre a la casa. La xiqueta se´n va anar i quan estava anant-se, anant  per l´aigua, va trobar una situació un poc estranya, i era, i era que va veure tres bruixes que estaven a la vora del riu i estaven fent algun tipus de malefici. I ella, curios[a]i, curiosa es va amagar darrere dels arbres però las bruixes la van descobrir i la van enxampar  i la van fer una prova. Le van, la van dir, li van dir que hauria de dir quina de les tres bruixes era la més bonica. Com que estaven al voltant del foc la xiqueta va estar pensant i va respondre que la bruixa més bonica era la que se trobava al mig. Aleshores aquesta resposta le va agradar moltíssim a les bruixes i per recompensa, perquè va ser una resposta bona, li van donar un do, i era que quan ella obrirà la boca, de la seua boca eixiria or. I açò va alegrar, va alegrar moltíssim quan ho va contar a sa casa quan va arribar a son pare que s´havia trobat aquestes bruixes i l´havien d[on]at aquest do, però no va dir res més. Aleshores, l´altra germana que era una germana que tenia la xiqueta que era molt envidiosa, el que va fer, va a ser dir-le a son pare que ella també volia açò, i que també volia anar a per aigua al riu, a la vora del riu. Aleshores, aquesta xiqueta, l´altra, la segona va anar-se’n a, va fer el mateix que va fer la seua germana, va arribar on estaven les bruixes, es va amagar darrere dels arbres i de la mateixa forma les bruixes la van descobrir, i la van enxampar i li van fer exactament  la mateixa prova. Com que aquesta va tindre una altra resposta, va contestar que la més bonica de totes les bruixes era la segona, aquesta resposta no li va agradar a les bruixes, aleshores,  la van castigar. Li van fer un càstig el que consistia en que cada volta o cada vegada que ella obrirà la boca eixirien de la seua boca serps, saps, r[è]eptils fastigosos per a ver donat una resposta que no era la correcta. Aleshores la xiqueta se´n va a anar a sa casa, va contar la seua història al seu pare i mentre estava contant-la, de la seua boca efectivament eixia tot tipus de r[è]eptils fastigosos, que era el seu càstig.

El que diu l[a]´història és que no es pot ser envejós amb ningú, ni tan sevols a la teua família, en aquest cas a la teua germana, perquè si no pots rebre precisament un càstig per allò, per no ser com és l´altra i per pretendre ser una persona que no eres tu mateixa.

Reproductor MP3