El salt de la Bella Dona

Rondalla

<<Sa>> rondalla <<se>> diu<> “El salt de la bella dona”. Això conte[n] que <<hi ho hi>> [ha]via un <<girboné[r]>>* que va se[r] <<enguenyat>> per un personatge malvat. <<Se>> deia “Ger el dimoni”. Aque[s]t personatge (el dinava <<darrera>>) era <<es>> pretenent de <<sa>> dona <<des girboné>>. Però <<sa>> dona el va rebutjà[r]. Però <<es>> personatge malvat, el dimoni, (li va fe[r]  <<creura>> tant[?] en) va convénce[r] es <>�>, sobre <<sa>> infidelitat de <<sa>> dona, fent-li creure que <<sa>> dona estava amb algú altre. I <<es girboné hajà fer rabi>>, i molta <<gelosia>>, <<et>> proposa a <<sa>> dona anà[r] junts al Lluc, <<en el>> monestir de Lluc de Mallorca i, van <<geminant>> per <<es gemí>>, i en això que hi ha un precipici molt molt fons i <<es girboné>> li diu a <<sa >> dona que <<aquí>> van matar a <<calcú>> i que ella hi morirà igual per haver-hi posat els <<banyos>>. I tira a <<sa>> dona i, <<sa>> dona, quan <<quiau>>, resa a <<Sa>> Mare de Deu de Lluc. I el marit, <<después>> d’això, se llo[?] <> cap a Lluc i arriba ja <<sa>> sortida de [...], (toquen missa) a primera hora de missa, entrà <<l’iglesi>> i quant entra s’endú una sorpresa que [...] tot a <<sa>> [...]: troba a <<sa>> dona agenollada resant a <<sa>> mare de Déu i no te cap ferida, i trau un rosari i va perdonà[r] <<es girboné>>.

Reproductor MP3