Jaume el Barbut

Hola

Anem a començar parlant sobre el famós bandolero Jaume el barbut.

Avant a començar a parlar volem advertir que el valencià que ustedes van  sentir no es el valencià acadèmic que últimament s’està ensenyant en els col·legis i universitats d’Alacant, es el valencià popular del poble de Crevillent.

Acomencem parlant de Jaume el Barbut:

Jaume el Barbut, que per nom tenia Jaime José Cayetano Alfonso va naixer en Crevillent el vint-i-set d’octubre de 1783. De molt xiquet va començar a treballar com a pastor i mentrestant son pare, mes o menos mal l’ensenyava a llegir i a escriure. En el moment que va a començar a fer-se mes grandet y debut a que treballava com a pastor en la serra, sabia molt be tirar pedres, replegar herbes, i to’ lo que un xiquet d’aquell entonses poia necessitar per ferli la via lo mes agradable dins de lo que se poia.

A la serra de Crevillent no havia rincó, ni pedra ni pi, res que el no se coneguera. Quan el ja acomença a treballar per dir-ho d’alguna forma com a bandolero, no solament se conforma en actuar al termin municipal de Crevillent i alrededors, sino que se’n va anar també a la província de Murcia i d’Albacete. Mes o menos, com esos bandoleros romàntics que coneixem de les pel·lícules com a Curro Jiménez, i tots els demés que van actuar per Sierra Morena.

La creença popular ens deia que Jaume el Barbut, igual que altres bandoleros, li robaven al ric i si lo donaven al pobre. I això era de veritat, però no és perquè foren una gent que li agraara molt el repartir diners, sino perquè en eixos poquets diners que li donaven als pobres els tenien comprats para que actuaran com a espia.

Als díhuit anys, a Jaume el van contratar com a guarda de camp. Hi havia un mostot que era ben fort i a pesar de que son pare li havia ensenyat molt poquet a llegir i a escriure, comparat en lo que sabia la gent d’aquell entonces, se poia considerar com una persona instruïda.

En Catral, havia un bandolero, una persona de mal viure que li deian el Zurdo, Este era el clàssic que le agraava enfrentar-se a tota la gent. Un dia se va enfrentar el Zurdo en el Jaume, perquè el Jaume li va dir que poia estar per el camp robant fruta dels llauradors. El Zurdo s’encarà en el Jaume, però Jaume per evitar que el Zurdo el matara li va pegar un tir i el va deixar sec en el puesto.

Els homes de la quadrilla del Zurdo, van voler vengarse del seu jefe i van a començar a perseguir el Jaume per tots els terrenos. Com Jaume s’havia criat en la serra, tenia molta facilitat per muntar per tots el riscos, muntanyes i a demés de que la coneixia millor que la palma de la seua mà, i se’n va anar a refugiar-se en la serra de la Pila. La Serra de la Pila està en una pedania que se diu Raspall i està en les estribacions de la serra del Carxe, que es un estat molt a propet també de la serra dels Panses. Es un macizo muntanyós que en el qual el ocultar-se es bastant fàcil. Com sabia que els homes del Zurdo en qualquier moment el podian encontrar en Crevillent, en Catral, en la Vanila, en la província de Murcia, se l’en va ocurrir col·locar-se a treballar com a guarda jurat en una gran finca que tenia el marqués del Pino. El marqués del Pino tenia empleats en aquella finca, però el solia passar nomes temporadas en estiu acompanyat de la seua dona i una filla jove i guapa que li dien Consuelo, era la futura heredera del marquesat. Esta jove se sentia molt soles en aquella finca perquè allí no hi havia res, i el únic xic jove que hi havia allí era Jaume. Jaume i ella van a començar un romançe que va llegar a feliç termino. El pare al donar-se conte de la situació que hi havia entre sa filla i aquell guarda, no li va fer molta gràcia i entonces va pillar a la filla i se la va llevar a Murcia. En aquell temps que va estar la família en Murcia, la marqueseta, va encontrar novio en el conde de la Carolina i al poquet temps se van casar.

Jaume se va sentir molt disgustat al vore que la que el creia que era la seua novia es va casar i entonces se’n va formar una banda i se va clavar guerrillero per a luchar contra l’exèrcit de Napoleón, i va deixar la venganza de Consuelo, la que creia que era la seua novia i el conde en el que se va casar per a quan puguera.

Molt prompte va organitzar el seu grupo, i al crit de “Viva Jaume el Barbut”, va començar a fer fechorias. Ací va començar a nàixer el mito de Jaume el Barbut. Un dia, ja havia passat algo de temps, Jaume se va presentar en Murcia i se’n va anar directament a casa de Consuelo, on estava ella i el seu home. Se va clavar a la casa per les braves sense demanar permís a ningú, i quan va vore a Consuelo se’n va encarar en ella. En eixe moment va llegar el seu home, l’home de Consuelo i se’n va encarar també en Jaume. Va haver una lucha entre els dos i en un tir que se va escapar va tenir la desgràcia de pegarli a Consuelo la bala i deixar-la allí morta en aquell moment. Jaume, al vore que Consuelo estava morta i pensar la que se le iva venir damunt, va tres a córrer i se’n va anar d’aquell puesto. Eixe fet va ser d’una gran transcendència en Murcia i el jues que se va nombrar especialment per aquest cas, va ordenar la captura de Jaume el Barbut i la seua banda.

A partir d’eixe moment el juez va declarar una orden de busca i captura contra Jaime en la qual donava una recompensa de cent monedes d’or. Tot el mon se va dedicar a tratar d’encontrar a Jaume perquè la recompensa era viu o mort, però a pesar que es va distribuir en tots els pobles de alrededor, ningú s’atrevia a delatar a Jaume. Per dos coses, una per la vengança que podia prendre i també per por a perdre els diners que repartien per estar en silenci.

Una nit van cridar a la casa del jues en Murcia i va eixir una dona ja major que era la seua criada. El desconegut que va eixir li va dir: “Dígale usted al jues que porte noticies per a que puga atrapar a Jaume el Barbut”. La criada el va dir que el jues ja estava dormint però que s’ho comunicaria.

Jaume aguarda a vore les noticies del jues i el jues que tenia molt interès en detindre al Jaume, se va moure i se’n va anar a recibir. Quan el jues le pregunta: “ que noticies porta usted? on està Jaume el Barbut?”. Entonces esta persona que va anar a vore-lo se destapa i diu: “mire,  Jaume el Barbut soc jo, el te davant de usted. Aixina es que com ja que m’agarrat, dona’m usted a mi les cent monedes d’or i ja m’apanyaré jo en elles. El jues no volia donar-se-les, pues Jaume el Barbut li va encanyonar amb el trabuc i no li va quedar mes remei que donar-se-las, i Jaume se’n va anar amb les cent monedes d’or i ademés molt content d’haver enganyat al jues.

Jaume se va posar  a tots els terms de la famosa guerra de la Independència i Jaume se va posar al servici de Fernando VII i allí amb la famosa consigna de Viva Fernando, viva la religión y muera a la constitución, se va fer molt popular amb el exèrcit que estava luxant contra els forces franceses.

En Oriola, una volta va entrar a Oriola i al mando dels homes que llevava, va derrivar la làpida que hi havia de la constitució i van eixir a combatir-lo tropes des de Murcia, Cartagena i Alacant, que van acabar en la sublevació absolutista d’Oriola.

Jaume el Barbut a partir d’ahi va continuar amb les seues correries. Quan sacava la geurra de la Independencia, Jaume se’n va tornar en un element un molest per a les autoritats, no sabien que fer en el. Entonces una volta, el van enganyar, se’l van llevar pres i el van acusar de tot el que van voler, des de bandolero hasta que s’aliava amb l’enemic o el asesinato que tenia pendent, i en la plaça de Santo Domingo de Murcia, se va posar un capalço, allí en aquell capalço van penjar a Jaume el Barbut quan contava amb l’edat de quaranta anys.

Havia que donar un escarment important al poble, havia que demostrar-li al poble que un bandolero no era un heroe, i entonces per a que la gent puguera atemorizar-se de lo que se poia fer a un bandolero, el seu cos es va desquartizar en varies parts i es van fregir.

A Crevillent se’n van portar el cap, les mans s’en van portar a Hellin i a Sax, un peu se’l van portar a Fortuna i els braços a Jumilla. De esta forma, se va pensar que la gent se escarmentaria i no existiria ningú bandolero més.

A grandes rasgos esta es la historia de Jaume el Barbut.

Reproductor MP3