L'oroneta i el rei

Llegenda

“Aquella primavera les tropes del rei es trobaven a la ciutat de Borriana, [...] després de l’última batalla. El centre del campament està [...] entre totes, que estava [?] molt alta, decorada amb colors nets [?], vius i vistosos, i un gran pal enmig con una [...]. Era la tenda més bonica i més espectacular; la tenda del rei. Aquests colors tan vistosos van cridar l’atenció a una de les oronetes que havia tornat a Borriana per primavera. Va decidir que posaria el seu niu al voltant del pal d’enmig, on també posaria els seus ous. Però, les altres oronetes intentaven convèncer-la de que no ho fera, ja que pareixia un lloc massa perillós. Però ella no va fer cas i va posar allí el seu niu, i més tard, va posar els seus ous.

Després d’un temps, els ous esclataven i nasqueren cinc bonics pollets. L’oreneta els cuidava cada dia, els portava menjar i s’ocupava d’ells.

A mitjà d’estiu, el rei decidí que havien d’arreplegar el campament i tornar cap a València. Aleshores, quan estaven arreplegant la tenda del rei, l’oreneta es va espantar, ja que veia que el seu niu es cauria quan els seus pollets encara no sabien volar. Aleshores, ella va decidir començar a pegar voltes pel cel, fent senyes als cavallers per a que deixaren d’arreplegar les tendes. El rei Jaume es va quedar mirant-la i va pensar que això era una senyal de Déu, ja que les orenetes eren enviades per Déu. Així que digué als seus soldats que no arreplegaren la seua tenda i que esperaren fins que els pollets foren prou majors per a volar per a arreplegar-la.

Quan els pollets ja pogueren volar, la tropa del rei Jaume va arreplegar per fi les tendes i se’n va anar cap a València. Mentre feien camí, les oronetes van anar a veure al rei Jaume I i li xiulaven com agraint-li per haver-se esperat fins que elles pogueren volar.”

Reproductor MP3