La mona d'Alberic

En el poble d´Alberic estava habitat per els moros. Niava un rei moro en Alberic que tenia una filla que li dien Zaida entonces pues va caure mala, no sabien de qué, li donaen a minjar i ella pues no ne volia. Cada dia anava decaiguent més, entonces no sabien qué fer-li i en Alberic, en un forn, niavia una que li dien la mona, que és la que fe[i]a el treball i pastava ixes mones ixa cosa i entonces digueren ai pues anem a donar-li´n avore si li entra la gana o si açò seu minja. Entonces va i liu donaren i se donaren conter q a ella li va agradar entonces minjava, i anava ficant-se millor, i li´n donaen i anava ficant-se millor, desde entonces pos niavia, tots se tiraren a comprar mones, a celebrar-ho perquè això domés ho celebraven quan venia, i ara ho fan encara, quan ve la Semana Santa i ve pasqua és quan van les mones avant i tots a minjar mona i entonces nia molta tradició; sa quedat en tota la província que encara que les imiten en ningún puesto ixen millor que ahí. I de ahí naix la mona de Alberic.

Reproductor MP3