La germana envejosa

Aquesta rondalla tracta de dues germanes; Marieta i Roseta que vivien amb els seus pares en una caseta de la muntanya, fins que estos van morir i es queden soles. S’anomenaven

Marieta li tenia molta enveja a la seua germaneta petita, Roseta, perquè de jove[s] era més bonica que ella i les seues pares sempre estaven pendent d’ella. Però, malgrat tot, sempre s’havien llevat la mar de bé, o això pareixia.

Un dia, Marieta, va estar tant farta de la seua germana, que era més xicotet[a] que ella, però més lletja, que volia desfer-se’n. No va dormir pensant què fer, què fer, què fer per fer el que volia. De sobte va caure que el príncep estava trobant una esposa per casar-se> casar-le i de seguida va anar al castell amb una carta que havia escrit per ell dient-li que a la seua casa havia una xicona molt bonica i guapa . El príncep > prícip que era un home molt enamoradís i molt ingenus > ingenu s’ho va creure.

Quan arribà a la casa, va dir-li a la seua germana que el príncep arribarà a la casa per a > per veure-la, però la germana li diu que no volia que el príncep > príncip vinguéreu > vinguéseu a veure-la, perquè de segur que quan la veiés no l’anava a voler i que, quan arribara que li diguera que no podia sortir perquè no es trobava bé.

L’endemà es va presentar el príncep per a > a la casa de les germanes, i la xiqueta no va sortir de la seua habitació. Llavors, Marieta li va parlar tan bé de la seua germana que el príncep es va enamorar d’ella, sobretot quan va escoltar la seua veu que li va dir que no podia sortir perquè estava malalta. La qual cosa era mentida. Però el príncep amb l’ajuda de la germana major van organitzar la boda.

            Arribà el dia de la boda, el príncep i Roseta es casen. Però serà a la nit quan el príncep descobreixe > descobreixi que la dona era molt lletja i no la volia, aleshores la dona va caure per una finestra damunt d’uns homes, uns bruixots. Aquestos li van preguntar perquè li havia passat per caure ací i la dona s’ho va contar i la van ajudar. [?] Els bruixots la van transformar en una dona molt bonica de la qual el príncep només veure-la s’enamoraria d’ella. I així va ser. Però els homes van transformar a la dona amb una condició: “que no li digués res a ningú del que havia succeït perquè tornaria a ser como era abans” .

            Roseta va aparèixer per castell i quan va veure-la, el seu marit es va quedar de pedra i després d’una estona parlant del que havia succeït, es van reconciliar i van ser molt feliços, tant que van tenir un fill.

            Després d’un temps, la germana major, Marieta, que s’havia sortit amb la seua, un dia es trobà amb un nen al bosc, el fill del príncep i la seua germana, i li preguntà qui era i que anava fent per allí, el xiquet va respondre i la dona no ho va creure, així que va presentar-se al castell. Una vegada en el castell, no va poder creure que aquella fadrina tan bella i tant bonica fora la seua germana i li va preguntar què li havia passat, però Roseta només li va dir que va ser cosa d’un[s] bruixot[s] que li van inflar, i així es va convertir en aquella xiqueta tan bonica. Així que, la dona no va fer una altra>altra cosa en la seua vida que anar buscant aquells bruixots.

Reproductor MP3