Canpop banner


    La cara del moro d'Alacant

    Identificador: azucenarom
    Títol: La cara del moro d'Alacant
    Tipus:
    Recol·lector: Azucena Romero Montesinos
    Informant: José Antonio Pujol Aguado
    Edat informant: 57
    Localitat: Sant Joan d’Alacant
    Data enregistrament: 17 de març de 2017
    Extensió:
    Text:

    Bueno pues eh, la llegenda que jo vaig a contar-vos és la de la cara del moro d’Alacant, que... pues a mi me la contaven els... els meus pares i ... i els meus iaios no?, i... i bueno, més o menys ve a dir el següent.

                En temps de... quan vivien els moros en Alacant, en el castell pos hi havia un rei i, eixe rei eh... tenia una filla, una filla molt bonica. I la filla acostumava a eixir a passejar per les... pels vessants del castell, la part de darrere, on estan els pins i ... i en una d’eixes passejades que anava ella acompanyada de una donzella pues va sentir un flabiol que... que sonava, se va arrimar cap al lloc on sonava el flabiol i allí va vore que hi havia un pastoret, no?

                El primer dia, simplement el va observar de lluny, amagada entre uns matolls. A l’endemà va tornar, i ja se va arrimar, ja, el pastor la va vore, i... no se deien res. El tercer dia ja van començar a parlar i a poc a poc pos van anar eh enamorant-se, no? El cas és que en eixos dies el rei moro del castell va traure un bàndol prohibint els matrimonis entre moros i cristians, no? I... i clar, a partir d’eixe moment la... la filla se’n va adonar que era impossible, era un amor impossible que son pare mai consentiria un, un casament o un romanç entre ells dos i, va caure en una tristesa que no tenia ganes de menjar i, en fi.

                El rei pos va avisar a tots els metges i els mags de tota la moreria, no?  Per a vore si podien solucionar el mal de la seua filla i per allà van passar pues mags de l’Orient, de l’Egipte, de Siria, dient que si açò, que si allò però ningú encertava que era el que li passava la filla, no? Fins que al final va vindre un, eh, i va dir “això no res, això és que la teua filla està enamorada”, no? Total, que el rei va parlar en la donzella, va fer-la cridar i diu que què havia passat i bueno, amb amenaces i tot això però va, la donzella al final va confessar que la princesa havia conegut a un pastor cristià i s’havia enamorat d’ell. Bueno, el rei va montar en còlera, eh, va dir que això no podia ser, que com anava a cassar-se una princesa en un pastor i a més a més cristià, que això, bueno. Total, que va enviar als seus soldats [...] que agafaren al pastor i el va... el va ficar en una de les cel·les del castell i, i després eh... Bueno, va manar executar-lo, no?  I el va, em... el va matar i tal.

                La princesa quan se’n va enterar de que, de que son pare havia matat al seu enamorat pues es va llançar des del més alt del castell, no? I després el rei, al veure que al final el, la seua intolerància havia provocat, pues e, i, que havia provocat la mort de la seua filla, pues també, es va llançar des de lo alt del castell i... i bueno, i diuen que el perfil que fa el castell ara és la imatge del rei, del rei moro eeeh, en un crit de dolor, no? Per, per tot el que havia provocat la seua intolerància, no?

     

                Després n’hi ha també en, una altra versió que també en contaven i bueno, que la sang dels dos amants va, el, els vessants del castell estaven plantats de ametlers, i la flor de l’ametler és blanca però, e... eixa sang dels amants és lo que va destacar les flors de l’ametler i per això ara la flor de l’ametler té un tint rosat i té eixes floretes.

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es