Peret i Perot

Això és una història que conten en la meua escola que és el de Peret i Perot. La història lo que conta és que hi havien dos xiquets una volta en el poble que eren pràcticament identics. A uno li deien Peret i a l’altre Perot i eren tan pareguts que ni els propis pares podien distingir qui era qui. Sempre estaven: ‘’Peret, la sopa!!”, “No, no. Si jo sóc Perot!”.” Com que tu eres Perot?”... Sempre estaven igual, el pares no conseguien saber quin fill era qui i sempre estaven recurrint a medides per a diferenciar-los. Per exemple, vinga, a partir d’ara Peret vestirà de roig i Perot de blau. Però el problema és que, al sendemà o als dos o tres dies, estaven altra vegada: “Espera, qui era el que vestia de blau?” “No, jo pensava que de blau anava Peret”, “No! De blau era Perot!” I mai sabien què fer. I un dia va arribar una tia rica que tenien i les va veure i va dir: “Això no pot ser que ni els vostres pares sàpiguen qui sou”. I se'n va anar a parlar en els pares i les va dir: “Lo que teniu que fer es portar-lo a un metge que hi ha molt famós, que jo el conec i que faja algo perquè això no es pot manejar” I total, que el van portar a cal metge. I este les va vore i diu: “Això… això hi ha que fer algo. Jo tinc la solució. Lo que podem fer és, a uno li retallem les orelles i a l’altre, li posem més nas. I aixina les distinguirem mijor”. Als pares no li feia molta gràcia però… “vinga va, si no hi ha altra manera… be”. Tot açò, ho van sentir Peret i Perot i se’n van anar per la finestra i van escapar. Total que van continuar amb el mateix problema perquè mai anaven al metge i sempre la gent: “tu qui eres? Peret o Perot? Noseque..” I a l’escola igual, el mestre sempre tenia molts problemes per a saber qui era qui i sempre estava alli en la escola: “Esque no se tu qui eres, Tu qui eres?” I un dia va agarrar i les va donar uns papers i va dir: “Dibuixeu-me un paisatge” I resulta que Peret i Perot van pintar el mateix paisatge. Però, en uno de les dos no eren exactaments igual. En uno de les dos, estava ennuvolat i plovent, i feia molt mal oratge, i en l’altre estava el sol fora allí brillant. I el mestre es va quedar mirant a Peret i Perot i veia que un dels dos estava molt trist i seriós, mentres que l’altre estava content. I en eixe moment per fi va conseguir veure la diferència i saber qui era Peret i qui era Perot. Sempre es compra el conte i als xiquets s’els pregunta al final: I tu, saps quina és la diferència?

Reproductor MP3