El xiquet de les costeretes

Llegenda d'Ibi

Fa molts anys n’hi havia ( hi havia) un xiquet que vivia en les costaretes (costeretes). Les costaretes (costeretes) son uns carrers que n’hi ha (hi ha) en Ibi que estan molt empinats, i  allí. I eixe xiquet era un xiquet com diuen en Ibi de les que diuen malos, malos... (roïns, roïns), d’eixos que no creuen a ningú, “li fa”; si sa mare li deia: -ves per una cosa, el xiquet no anava, si son pare li deia: -vine ajudar-me al bancal, el xiquet no anava, que el mestre li deia: -vine a… i porta’m la lliçó apresa pa (per a) demà i el xiquet no se l’aprenia. Entonses (aleshores) un dia sa mare li va dir: - Tú no vas a escola ni en fas cas a mi, ni a ton pare, i sempre te’n puges a Santa Llúcia a jugar i es (te’n) claves en la carrilada la “Serp”, pues que (que) sapies que els xiquets malos (roïns) el dia menos (menys) pensat, como (com) eres tu,  quan estigues dins de la carrilada de la “Serp” i si estàs dins i toquen les dotze del migdia es (et) quedaràs dins d’ella pa (per a) sempre. El xiquet si…, no li conte[s]ta, li va dir  mas  males paraules (li va contestar mal) a sa mare i se’n va anar a jugar a la seua.

Pos (Doncs) què va passar? Que un dia, el xiquet no tornava... i el xiquet no tornava, i el xiquet no tornava, i sa mare va dir: - ja sé lo (el) que (què) li ha passat, plorant la dona. Perquè claro (és clar) encara que era malo (roín), era el seu fill i ella la (el) volia. Entonses (aleshores) el xiquet, ella va agarrar a tota la gent que estava buscant[t]-lo i li va dir: -no, no vos preocupeu més anemon (anem-nos-en) a la carrilada de la “Serp” i vores (veuràs) tú, como (com) allí està la senyal. I efectivament, quan van arribar a la carrilada de la “Serp”, que és una penya que n’hi ha darrere de Santa Llúcia, que té una grieta (escletxa), el xiquet a les (als) peus d’eixa grieta (escletxa) estava (hi havia) una sabata i eixa grieta estava tanca[da].

Què va passar? Que la dona va dir: -veus ací dins està el meu fill, i ací les (els) homes poc poden fer pa (per a) lliurar a eixe xiquet. Entonses (aleshores) també es va implorar a Santa Llúcia, perquè és la Santa que (a qui) ella més devoció tenia, i de colp i repent, va dir Santa Llúcia: -es(et) dic que, si tú traus de... al(el) meu xiquet d’eixa carrilada de la “Serp”, eixe xiquet serà bo i mai més farà coses roïns. La Santa Llúcia, en (amb) tota la seua bondat, va obrir la carrila[da] de la “Serp” altra volta i el xiquet va tornar a eixir fora.

 Conten les persones que eixe xiquet, a partir d’eixe dia, ajudava a sa mare, ajudava a son pare, no faltava mai a escola, i Santa Llúcia, al vore que eixe xiquet s’havia tornat bo, va decidir que mai més es tacara la carrilada de la Serp, encara que tocaren les dotze del migdia.

Reproductor MP3