Marieta i el mort

Això era una xiqueta que li agradava molt jugar amb les seues amigues en el carrer, però mira per a on un dia que estava jugant, sa mare li va fer una comanda, li va dir que anara a comprar a la carnisseria freixura. Freixura és com si di[gu]erem un poquet el interior dels animals, i sa mare ho feia fregidet. I la xiqueta li va dir:

- "Sí, mare, ara vaig."

- "Marieta, cuidado, que poden tancar-te la carnisseria."

- "No et preocupes, mamá, que vaig en seguida."

La xiqueta continuà jugant, però quan se n'adonà, va dir: Uh, la carnisseria, a veure si està tancada. Mira per a on la carnisseria estava tancada. Va anar allà a la carnisseria, va veure que estava tancada i es va posar a plorar: I ara que faig? I que faig? I ma mare em bonegarà, i què tindrem pa sopar? I en això que estava queixant-se i que estava mig plorant, va veure passar un soterrament, a on anava tot el funeral, tota la comitiva darrere de l'ataud. I pensant, pensant, Marieta diu: [Em] Vaig a pegar darrere. Se'n va anar darrere, arriben al cementeri i el soterrador els va dir a la familia que com anava a fer-se ja de nit, anaven a deixar el soterrament per al dia següent. Marieta es va amagar per allí, per on va poder i quan se'n van anar tots, va agafar el mort i li va traure [el que són] la freixura. Ho va portar a sa casa i li va dir:

- "Mare, ací tens la freixura."

- "Ah, mira, pos vaig a fer-la per a sopar. La faré fregideta amb aix."

- "Molt bé, mamá."

Quan arriba l'hora de sopar, la mare li diu:

- "Vinga, Marieta, [a]nem a sopar."

- "Mare, es que no em trobe molt bé, em fa mal la panxa. Jo crec que me'n vaig a dormir."

- "Però xica, Marieta, si a tu t'agrada molt la freixura."

- "No, mare, jo es que hui no em trobe bé, em fa mal la panxa i preferisc anarme'n a dormir. Ja demà me la menjaré."

- "Val, val, vinga, veste'n a dormir."

[La xiqueta] Els pares dormien baix, a la planta de baix, però ella dormia a la planta de dalt. Se'n va [a]dormir i al cap d'unes hores començà a sentir colps.

- "Marieta, que ja vaig per el primer escaló. Torna'm la freixura que m'has furtat a la sepultura."

Marieta es tapà [a]mb el llençol: Ai, mare, mare, mare, però ací què pasa? Mare que tinc por!

La mare, que estava al pis de baix:

- "Però, Marieta, què pasa? Vinga, dorm i no [el] preocupes, que és un mal somni."

La xiqueta es tranquilissa i al cap de un moment començà a sentir:

- "Marieta, ja vaig per el tercer escaló. Torna'm la freixura que m'has furtat a la sepultura."

Marieta continuà: Ai, mare, mare, mare, que por, que por, mare que tinc por.

- "Però, Marieta, dorm que és un malson, dorm no [el] preocupes, vinga, que demà ja parlarem."

Marieta es tranquilissà i torna a sentir:

- "Marieta, que vaig pel seté escaló. Torna'm la freixura que m'has furtat a la sepultura."

Marieta tapada, cap i tot, amb el llençol, tremolant: Mare, mare, que tinc por, mare!

Sa mare des de baix:

- "Marieta, a dormir, vinga a dormir, que demà tens escola."

Marieta fa per tranquilissar-se, però al cap de un moment torna a sentir:

- "Marieta, que ja vaig pel replanell. Torna'm la freixura que m'has furtat a la sepultura."

- "Mare, mare, que tinc por, mare, mare, que ja està ací, que m'agafa."

- "Marieta, dorm que no passa res" - li deia la mare.

Ella tapada, tremolant, poquet a poquet va tranquil·lissant-se, però tornà a sentir:

- "Marieta, que ja estic ací, ja t'he agafat i ara vaig a emportar-te".

Eixes van ser les últimes paraules que va sentir Marieta. Mira per a on, Marieta va desaparéixer, la mare es va tornar boja buscant-la, buscant-la, però ningún ja va saber res més de Marieta.

Reproductor MP3