Els dos amics

Bé, astò són dos amics, Pere i Joan, que van que[d]ar en almorsar en el pantano d’Elx, però eixe dia feia tan[t] de fred que van pensar en anar a buscar llenya per a calentar-se, i buscant, buscant quan ja tenien prou llenya van vore un gos-llop que anava a on estaven ells. Per a amargar-se d’ell Joan se[’n] va muntar a un arbre per a que el gos no li fera res, i Pere que era més xiquico que Joan no va plegar a muntar-se perquè no aplegava i va pensar en fe[r-]se el mort. Quant el gos se[‘n] va apropar a on estaven ells, Joan estava tranquil perquè estava dalt de l’arbre, però Pere en una por que se moria estava sense menellase, però el gos només que fe[i]a que olfateia-li la cara i el cap. I quan Pere estava a punt d' atresar a córrer de la por que tenia el gos s’en va anar i Pere va poer respirar tranquil.

En això, Joan va baixar de l’arbre i li va dir a Pere: puff de la que mos han lliurat.

I Pere li va dir: de la que ma lliurat jo, perquè tu estaves tranquil ahí dalt de l’arbre!

El dit d’esta història és “no tingues amistat amb la persona que si te veu el perill t’abandona”

Reproductor MP3