[Les tres veïnes del ciri]

Fa tam[b]é molts anys ja, pos tendria jo setze o diassat anys i resulta que era estiu i tots les veïns pos [e]ixien a pillar la fresca. I en un carrer darrere de ma casa, claro enfront està el monte i el cementiari, i no se les va ocurrir a[l]tra idea a tres veïnes del poble pa assustar a tots les veïns que [e]ixien a pillar la fresca, que posar-se un llançol, agarrar kkd’alt. I entonces les a[l]tres veïns, des de baix veien les llumenetes que es menejaven per dins del cementiari. Es van assustar perquè pensaven que eren fantasmes de deveres, hasta que van anar a[l]tres veïns a vore lo que passava i les van pillar. I eren tres veïnes del poble que es van disfrassar de fantasmes. 

Reproductor MP3