[L’origen de la Festeta de Setembre de Biar]

Des de la segon[a] meitat del sigle dèneu, el tres i el quatre de setembre, tots les anys es ve celebrant la festeta de setembre. El motiu d’esta celebració és agrair a la Mare [de] Déu de Gràcia, patrona de Biar, su intervenció durant la epidèmia de còlera que va haver en mil huit-cents cinquanta-quatre en Espanya, afectant a tots els pobles d’alrededor menos a la gent que vivia en Biar. En els mesos de agost, setembre i octubre de mil huit-cents cinquanta-quatre es produïx la epidèmia de còlera, afectant a diferents ciutats, pobles de la província, com són Alacant, Alcoi, Castalla, Beneixama, Villena, la Canyada, Camp de Mirra... Esta epidèmia va arribar a causar en tota Espanya dos-centes mil morts, aproximadament. De tots eixos, dèneu mil [n’]estaven [a] soles en la província d’Alacant. Ante estes notícies, la gen[t] estava alarmada. Entonses, van decidir montar a la Mare [de] Déu el dia tres de setembre i va[n] exar-la en rogativa, deixant-la en la parròquia del poble hasta el dia trenta de desembre que, per lo vist, ja no hi havia epidèmia, segun un[a] acta que co[n]sta en l’Ajuntament, en un cabildo que van fer el dia trenta-uno de desembre[?]. Ací en Biar no va morir ningú de còlera i tampoc en les masies i cases de camp de alrededor, com tampoc n’hi ha ninguna co[n]stància de que morguera ninguna persona que vivia fora de Biar. Entonses, per això, van agarrar i van fer un vot solemne de perpetuidad a la Mare de Déu p[er] a celebrar els dies tres i quatre de setembre la ba[i]xada de la Mare de Déu a la iglésia, fer una exposició del Santíssim, per la vespra[d]a, provessó, i, al dia siguent a les huit del matí, tornar-la [una] altra volta al santuari. També es fa un homenari i tot astò és en acció de gràcies p[er] a que a la Mare [de] Déu mos seguisca protegint sempre a les fills de Biar.

Reproductor MP3