Les velletes de la Penya Roja

La història de les velletes de la Penya Roja.

Les velletes de la Penya Roj… de la Penya Roja eres dos germanes: Margarida i Rosella. De les dos, Rosella era més aposta que Margarida, llevat que eren les dos molt velletes. Vivien al capdamunt de la Penya Roja, i vivien amb les seues cabres, amb les… la seua horteta, en una vida molt modesta. Aleshores, a Margarida se li va ocórre[r] una idea, i la seua idea era casar a la seua germana Rosella amb el Príncep. En aquella època el príncep estava per allí caçant, per la Penya Roja, i el pla era el següent: Rosella hauria de xuplar-se el dit durant tota la nit i taparien totes les finestres de l’habitació per a que tan sols el príncep puguera vore-li el dit a, a, a... Rosella.

A[i]xí que al dia siguient, tal i com tenien previst, en un matí que nevava, el príncep va tocar a la porta per tal de trobar un puesto a on aguardar-se de la neu. Rosella, que va obrir la porta, li va dir al príncep que tenia una néta mol[t] aposta. El príncep, eh, com no, va voler entrar a conè[i]xer-la, i quan va entrar en l’habitació, tal i com tenien previst, tan sols va vore el dit de… de la vella. Al haver estat tota la nit, al haver […] . Al haver  estat tota la nit dins de l’habitació xuplant-se el dit, eh, mostrava el aspecte d’una persona jove. Tant que li va agradar al príncep que va decidir casar-se amb ella.

Lo únic és que Rosella li havia contat la historia de la seua néta, que en rea[l]itat era la seua germana. Resulta que es… li va contar que e[l]s seus pares havien mort quan ella era mol[t] petita, i havien fet la promesa de què tan sols la persona que es casara amb ella podria vore-li la cara. Mmm… atenen[t]-se a aquestes característiques, el príncep va decidir casar-se amb ella, per lo tant se la va [e]ndur a l’altar al Palau de València.

Una vegada que estaven en el Palau de València es van casar, i en la nit de bodes va descobrir que en realitat no es tra[c]tava d’una jove aposta, sinó d’una vella mol[t] arrugada. En este cas el que va fer va ser... de una patada la va tirar per la finestra. Rosella estava molt trista perquè el seu home no la volia. Casualitat per allí passaven uns estudiants. La van vore plorar i li van preguntar que què li passava, i Rosella les va contar la història i se les va ocórrer unflar-la per a llevar-li les arrugues. I a[i]xí feren.

Una… una vegada Rosella ja lloïa un aspecte més jove…més juvenil haver-la unflat [?], va tornar al Palau. El príncep la va vore i es va, i es va tornar a enamorar de ella. Van tindre mo[lt]s fi[ll]s i a[i]xí acaba la història de Rosella. Margarida, per la seua part, de cels [?] a la seua germana, va decidir unflar-se també, però es va unflar tant, que al final, va rebentar. Fi. 

Reproductor MP3