[El sopar del Crist]

Eixa rondalla tan universal de que el Sant parla, i una que el sent, normalment la beata, pos si, aixó és la rondalla. I es de la forma siguient:

El saguistrà sentia una devota del poble, anava a dir una beata però està millor dir una devota, i sempre anava i li donava coses, i el saguistrà escoltava tot el que diu. I diu un dia:

-"Ay Santísimo Cristo a mí me agradaria moltíssim que un dia en feres una visita."

I aquell diu: "Xe, pos ja està, diu, jo me vist de Cristo i li dic a esta que vaig un dia a sopar a sa casa, me'n farà un sopar. I així m'ho farà. Li digue:

-"Tindria molt de gust d'anar a ta casa".

I aquella:

-"El Crist està parlant-me."

Aquella era una dona que vivia ella asoles. I ell va pensar: esta em fa a mí [...],  I en aquell temps que hi havia tanta gassussa.

Tenia una amiga, sempre tenim un amic, que quan li contà lo que pasava diu:

-"Xica i jo podria anar també a sopar?"

-"Claro dona, sent una dona com tú, com va el Santísimo Cristo a saber-li mal que tu vingues. Mira en quedat que el dijous a la nit ve el Cristo a sopar."

-"A quin[a] hora?"

-"Pos a ja les deu o aixó."

Esta li diu a l'home:

-"Mira que, Maria (o com li digueran a la amiga), pos va el Crist a sopar."

-"Com que va el Crist a sopar?"

-"Si, si. El Cristo s'ho ha dit."

-"¡Xica!. Però això serà que se la figurat ella."

Total que no el va convencer i aquell el dia del sopar, al sopar, l'home diu:

-"Ara t'apanye jo."

I quan anaven a sopar tocà la porta. Pum, pum, pum.

-"Vinga xica, ves i obri"

I tornà i diu:

-"Que estan tocant a la porta."

-"SI, però tu no òbrigues."

-"Ja, però es que me ha dit que és Sant Joan Baptista el que ve."

-"¡Ay Senyor! Pos no òbrigues"

El pare d'ella deia que era molt devota de Sant Joan i que tal.

-"I si el Crist i Sant Jona estaben barajats? "

-"Com van a estar barajats."

Total que entrà Sant Joan Baptista i el Crsito s'indignà. Va voler forçar a la dona pa que s'enanara i com se la arreglà que li va trencar el braç al Sant. El Santísimo Cristo va fugir i ell també.

Total que aixina va a acabar la cosa, com el Rosari de la Aurora. Però es que , ara ocurrí lo siguiente. Me diu un home del poble. "En una casa del poble, o en eixa casa, molts anys después va apareixer una capa". No se si serà de Sant Joan o del Crist.

El cuento té poca salsa, però a mí lo que me fa pensar és que podria haber ocurrit. Que aquella dona se'l creguera i el home diguera, "ara vaig jo a demostrar-ho".[?]

Reproductor MP3