Canpop banner
    • Inici  ›
    • Cercar  ›
    • [Llegenda sobre el nom d'Alacant]


    [Llegenda sobre el nom d'Alacant]

    Identificador: mariaencar
    Títol: [Llegenda sobre el nom d'Alacant]
    Tipus:

    Llegenda

    Recol·lector: Maria Encarnación Segura Pastor
    Informant: Andrés Segura Sànchez
    Edat informant: 49
    Localitat: Novelda
    Data enregistrament: 26/05/2017
    Extensió:
    Text:

    El castell de Santa Bàrbara està situat sobre una alta muntanya quirdata Benacantil. Des d'allí se pot vore tota la baïa i els alrededors, però lo que més quirda l'atenció és la forma de la roca sobre la que està situat el castill, el castell. Vista des de la pla[t]ja del Postiguet se distingeix perfectament la cara de un moro, d'ahí el seu nom, la cara del moro. Conta esta l[l]egenda que fa alguns siglos, en esta costa l[l]evantina, quant els musulmans dominaven estes terres va existir un califa que governava esta ciutat. Era un soberano magnànim i just, al que tots respe[c]taven. Vivia en el castell junt a la seua família, però entre tots els seus fills tenia una favorita, la seua filla Càntara, de la que estava especialment orgullós. La bella Càntara era famosa en tota la zona, i per este motiu van aplegar a la ciutat numerosos pretendients en la intenció de demanar-li la mà de la princesa i [a]conseguir la seua [...] però soles dos en van cridar l'atenció de Càntara. Uno era Almanzor, un general procedent de Córdoba, en el que Càntara pos va quedar molt impressionada per el seu porte i la fama que el precedia. El a[l]tre era un jove quirdat Alí, que aunque no tenia fama ninguna, perteneixia a una família noble. Se d[e]ia que era guapo i molt seductor, i aunque el califa preferia a Almanzor, Càntara no se decidia, aixina que ante la duda va decidir posar a proba els pretendients, per a que la decisió quedara en mans de Alà. El primer en llevar a cabo la gesta que fóra del seu agrado se llevaria la mà i per supost la fortuna de la princesa.

    Almanzor va partir hasta la Índia a per sedes i espècies, i abrir aixina una ruta comercial en el lejano Orient, i Alí en va decidir treballar, aunque era un treball dur pos... estava propet de la seua amada i en va voler abrir una sèquia que portara el aigua a la ciutat des de la zona de Tibi.

    Alí va començar les obres de la sèquia en gran interès i entusiasme, però enseguida va començar a deixar-les de lloc, perquè estava obsessionat en vore a la princesa, que el tenia nublat el coneixement.  Quan veia un moment lliure corria a cortejar a la Càntara, li feia regals, li cantava romanços... intentava seduir-la de mil maneres. Prompte la jove princesa es va vore perdidament enamorada, entonces Almanzor va regresa[r]. Havia cumplit la seua missió i portava un barco carregat d'espècies i riques teles per al califa i la bella Càntara. Molt satisfet el califa, va decidir donar-li la mà de la filla al prometeó i centrat jove. Alí al entera[r]-se  va caure en la desesperació més absoluta, i loco de pena va començar a còrre[r] desconsolat, i en la seua desesperació es va tira[r] per un barranc. Al caure al fondo de l'abisme la terra se va obri[r] milagrosament, i va brota[r] aigua de la montanya, plenant l'actual presa de Tibi, que des de entonces és la principal font de su[b]ministre d'aigua de tota la ciutat.

    Càntara al entera-se de la mort del seu amat va decidir seguir-lo. Ja no po[d]ia concebir una vida sense ell, aixina que, submergida en... afonada en una enorme tristesa va encaminar els seus passos a la serra de San Julian, i des de allí es va tira[r] al buit. Des de entonces este lloc se coneix com el "salto de la reina mora". Per la seua part, el vell califa, havent perdut a la seua filla, va caure en una profunda depressió, que va acabar en ell, i al poquet temps es va mori[r] de pena. Poc después va aparèixe[r] tallat en lo alto del monte Benacantil el seu perfil.

     

    Tota la corte i els habitants de la zona en van quedar molt impressionats per la història, aixina que van decidir fer algo per a unir els dos amants, aunque fóra en mort i per a sempre. Van considera[r] una bona solució canviar-le el nom de la ciutat: unirien Alí i Càntara, i com a resultat va quedar el nom d'Alicant... d'Alacant. Van [a]conseguir aixina d'esta manera que els dos amats perteneixeren units aunque soles fóra pel seu nom, i per a tota la eternitat.

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es