El tio Misèria

Llegenda

            A vore, conten que una vegada el senyor baixa... baixa a la terra... el senyor baixava a la terra per [a] vigilar els seus... els seus... els seus deixebles, i baixa a la terra i passa per un poblet. I en eixe poblet para en una casa, una casa allunyada del poble, una casa velleta, pobreta... i quirda a la porta. Toc, toc. I li obre un home major (un abuelo), aquell li obri. "Bona nit." "Bona nit. Eh, mire, passava per aquí, eh, estic buscant per [a] hostajar-me, per [a] passar la nit i per [a] menjar un poquet." I l'home diu: "Home, jo sóc pobre però, a ver, pot vosté dormir ací en este puesto i ara pos soparem el que hi haja a casa." Total, que l'home el convida a sopar i el convida a passar la nit.

            A l'endemà, el senyor que no se fa conèixer, es despedix d'ell, li agraïx que li haja convidat a passar la nit i a... i a sopar. I, eh... en motiu d'agraïment, li diu que és un gran mag, que és un mag i que li regalarà un... un desig, li concedirà un desig. I el l'home pensa i diu: "Mire pos ja sé quin desig necessite jo." Diu: "Resulta que jo tinc aquí un pomer del que jo agarre les pomes per [a] alimentar-me perquè sóc molt pobret i eixes pomes me dona... me dona fruites. Però venen quatre xiquets del poble i munten al pomer, me lleven les pomes, i jo ix... ix agarrar-los però com són tan... tan àgils i tan... i tan jóvens, se'n van corrents i jo no puc agarrar-los i sempre estan furtant-me les pomes." Diu aixina, i li diu el... el senyor: "Val , pos ara el que farem, el que... el que munte al... a l'arbre no podrà baixar sense el seu permís." I diu: "Au." I aixina van quedar, se'n van despedir, se'n van acomiadar i se'n van anar. Aixina que un dia, el abuelo estava en sa casa, comença a sentir plorar xiquets, sentir plorar. Quan s'asomà veu a dos o tres xiquets muntats a la l'arbre que no podien baixar perquè estava l'encanteri, i que no podien baixar. Aleshores, el abuelo els fa prometre que no... no li furtarien més pomes, que quan vulgueren pomes ell... que li demanaren a ell i ell li donaria però que no li furtaren pomes perquè al final se quedaria... I lis dona permís per [a] baixar de l'arbre i aquells se'n van.

            Passa el temps, i un dia ve la mort a per l'abuelo... ve la mort a per l'abuelo... ve la mort a per l'abuelo, toca a la porta. Pom, pom. "Qui és?" "Sóc la mort que vinc a per tu." Diu: "Ah, pos bé, si m'ha tocat la hora. Però, bueno, abans d'anar-se ne passe vosté i sope en mi concedisca-me vosté la última voluntat que és sopar agust, i  li convide a vosté." La mort va dir: "Bueno, pos vale, pos bé, anem a sopar." Total que el va convidar a sopar i quan van sopar... acabar de sopar. Li diu el abuelo a la mort: "Xe, sa[p]s lo que m'apet(e)ix ara? M'apet(e)ix unes pomes." Diu: "Són unes pomes que tinc que això és mel de Catel. Ara, però jo sóc molt vellet i no arribe, si fa vosté el favor d'agarrar-me quatre pomes i mos les sopem aquí." Aleshores la mort, va anar al... al pomer i va muntar al pomer, però clar, ja no... ja no podia baixar del pomer. I, eh, claro, la mort quan es va adonar compte de que hi havia un encanteri, que no podia baixar, li va dir al abuelo, diu: "Bueno, fem un pacte, jo no t'anduré mai i me deixes baixar per a continuar el meu camí." I aixina ho va prometre i li va donar permís per [a] baixar del... de l'arbre. I, clar, el... l'home eixe, l'abuelo eixe, no... no morí mai perquè la mort ja no va tornar mai a passar per ell. I com eixe home li di[u]en el tio misèria perquè era un home molt pobre, d'ahí passa la situació actual que diuen que la misèria mai s'acabarà.

Reproductor MP3