El monstre de Banyoles

Llegenda

“El meu nom és Ignacio, i us cuntaré la llagenda del monstre de Banyoles.

Hi havia una vegada, en un pobla anumenat Banyoles, un drac feroç que tenia atemuritzats a tots els habitants del pobla. Tots els habitants, arribada la nit es ficaven a casa i tancaven les portes amb clau, baixaven les persianes i atemorits es ficaven a dormir, pensant que a lo millor, seria aquella la nit en la que ells, o alguns dels seus fills, serien devurats. Perquè aquesta, era la regla que seguia el monstra nurmalment; i és que totes les nits es menjava a un habitant del poble. L’alcalde del pobla, ja no sabia que fer, va contractar a soldats, i assassins perquè matessin al drac, però la v[e]ritat és que cada vegada que havien fet això, ningú havia turnat de la cova en la que estava el drac. Tots estaven molt atemorits, i el número de persones que vivien en el pobla, anava baixant. No sabien ja que més fe[r]. 

Un dia, un mac anomenat Mer, va passar pel pobla. Tenia molta fama, deian que sabia dumar serps. Que sabia fe[r] qualsavol cosa.  Amb aquesta fama, l’alcalda quan el va veure, li va preguntar si per una gran quantitat de dine[r]s podria matar al drac. El mac, al principi es va mustrar una mica indiferen[t], no li semblava algo molt difícil, i tampoc li entravan moltes ganas d’aprupar-sa a un drac. Però al final, va accepta[r] el tracta. Es va dirigi[r] a la cova, i van passar un dia i dos dies i tres dies. No sabia res del mac, i el pobla sance[r] es pensava que ja s’havia mort. Que ja se l’havia cruspit el drac. Però de sobta, un dia, va aparèixe[r] el mac Mer, i al seu costat estava el drac! Tots no entenien el que estava passant. No entenien que pudia esta[r] fen[t] el drac al custat del mac sense cruspir-se’l, ni sabian que pudia passa[r]. En un principi, tots van entrar en pànic, es van pusa[r] a córre[r] pel pobla, però el mac Mer, els va di[r]: “Tranquils, he parlat amb el drac, i he conseguit, fer-lo vegà. Ja no es cruspirà més persones.” Els habitants del pobla en un principi no es van creure això. Van di[r]: “Aque[s]t home està boig, com ha fet per torna[r] vegà al drac?” P[e]rò finalmen[t], un nen dels habitants del pobla, es va aprupar al monstre de Banyoles, li va tucar, i el monstre no li va fe[r] res.

El mac Mer, els va posar com cundició, que perquè això segueixi així, és a di[r], perquè el drac no es turnés a menja[r] a ningú més, tenien que donar-li tots els dies una col, i d’aquesta manera, el drac mai més, es turnaria a cruspi[r] a ninguna persona.”

Reproductor MP3