El dia del miracle

Resulta que tots els anys, en el dia de Sant Cristòfol, l’aigua de la platja llevantina es fa dolça, canvia de salà a dolça a les dotze del migdia. Che, com és possible un fenomen així? Pues, això era que era una sirena de la mar que es va enamorar de un mariner Santa Pola; la cossa anava la mar de bé però el mariner en uno dels viatges [...], va tindre un naufragi, va embarrancar la barca i una de les víctimes va ser eixe home de Santa Pola, Sant Jordi.

Quan va arribar la núvo[l] de la notícia a Santa Pola i es va assabentar la sirena, va voler fugir d’aquella mar [...], però tornava només, en homenatge al seu amant, aquell fatídic dia en què va morir, en el naufragi.

I eixe dia, allí en la platja on tant s’havien estimat abans, plorava. I al plorar, l’aigua d’eixa zona canviava i se feia dolça i és per això que es fa dolça.

Eso era el dia de Sant Cristòfol i era el dia que santapoleros tenien i tenen com a marca per a poder-se començar a banyar. Si algú ademés volia anar a les dotze del migdia allí a aquella zona, trobaria que en efecte l’aigua, che, curiosament i ademés és cert, es fa dolça.

I per això es diu que en el dia del Miracle, l’aigua de la platja llevantina es fa dolça.

Reproductor MP3