Llegenda del Barranc de l'Encantà

El Barranc de l’Encantà

La llegenda ve emmarcada en la època en la que es produix l’expulsió dels moriscos d’aquestes terres a la fi de la derrota de uno dels cabdirs[?] més importants de la zona, de Alarrac el Blau.

En ser expulsats la població morisca d’aquestes terres i suponent-se que poseien unes grans riqueses i tresors i gran quantitat d’or decidiren amagar-los i soterrar-los als voltants de un meravellós entorn paisatgístic com és el Barranc de l’Encantà. Aleshores diu la llegenda que aquest grup de moriscos decidiren amagar els seus tresors en el interior de la terra, en una cova molt profunda, al toll gran del barranc, i per a protegir-los decidiren deixar de vigilància a una bella donzella de llargs cabells, que tot seria víctima de un encantament que faria que pels segles dels segles restaria allí encantada i encarregada a la volta, de protegir les riqueses de aquestos moriscos que d’alguna manera pensarien retornar en produir-se una futurible reconquesta de les seues terres i propietats.

Molt bé, una vegada fet aquest encantament, diu el saber popular que aquesta donzella queda soterrada amb les seues riqueses a l’interior de les entranyes de la terra al Barranc de l’Encantà i com que ja els moriscos no retornaren mai més a recuperar les seues riqueses ni tampoc les seus terres, doncs aquesta donzella s’apareix cada vegada de cent en cent anys a qualsevol persona que per allí dirigisca els seues pases, o simplement faça un passeig pel voltant d’aquest meravellós entorn paisatgístic com he dit abans.

Diu la llegenda també que la darrera persona en que se li aparesqué la susodita donzella fou un llenyater que passejava per aquest entorn arreplegant llenya per al poble i que en aquest moment es quedé embobat en vore com una donzella vestida amb unas vestits i túniques blanques passejava pels voltants del Barranc de l’Encantà, prop del toll gran.

Aleshores la donzella, molt guapa ella per cert, se li adreçà i li formulà una pregunta. Li mostrà un meravellós collar que penjava del seu coll adornat amb unes maravelloses i riques pedres precioses i li donà la possibilitat de triar entre aquest collar o viure la seua resta de la vida amb aquesta donzella i seria feliç per a sempre.

El llenyater, picat amb la seua curiositat i alhora pel desig de la riquesa tria el bonico collar i el ric collar que li oferia aquesta donzella. Aleshores, la donzella, esclatà amb una mica d’ira i li contestà:

-“Per aquesta decisió tan desencertada que has tingut, no podràs ni viure amb mi, ni mai més a partir de ara endavant podràs gaudir de la felicitat que has disfrutat fins al moment actual”.

I diguent aquestes paraules amb la caiguda de la vesprada desaparegué la donzella i diuen els comentaris dels vells de l’entorn de Planes que des d’aleshores aquell llenyater mai més fou tan feliç com havia sigut fins aleshores i algunes grans situacions desagradables rodejaren per sempre el desenvolupament de la resta de la seua vida.

Aixina que ja ho saps, si alguna vegada te veus passejant pel voltant del gorg gran al Barranc de l’Encantà, i veus una preciosa donzella de llargs cabells pensa’t molt bé, quan te faça la pregunta, què es el que li has de respondre.

Reproductor MP3