Mare de Déu de la Salut

Succeït Mare de Deu de la Salut. La Patrona d’Onil.

Anem a relatar el perquè, el nom de la Mare[de]deu de la Salut, la Patrona d’Onil.

La història en sí conta[?] que en una casa d’ací de la call.. del carrer Cervantes, ara carrer de la Virgen de la Salut, vivien una família de llaura[d]ors que treballaven en una finca que que es dia el Collao de Don. Felip[?], este matrimoni tenien dos fills i treballa[v]en en eixa finca. I estan treballant, estan cavan[t], pos uno... sense, sense intencions ni mucho menos pos al treballar, al alçar l’a[i]xà, pos li va, va ferir a al germà, i va caure, va caure i es va...[?] i estava mort, i al donar-se conte que s’havia mort, i el[l] va tindre mol[t] susto, pos ells tenien una, en sa casa una maredeueta que de de mol[t] antigüa que no sabien que la tenien sabien li dedicaven[...] la Mare[de]Deu però no sabien de que de que venia. I entonces este xic es va es va [a]codir, es va [a]codir a ella i li va fer una promesa i li va dir: “Mare meua, si el meu germà torna a la vida es faré una ermiteta en el meu poble.” I al rato es va donar conte que es va menejar i que respirava i que va havia tornat a la vida, endespués pos se’n van ba[i]xar a sa casa ho van contar, van tindre molta alegría i més avan[t] pos va cumplir la seua promesa i li van fer la una ermiteta, i en eixa ermiteta van posar a la mare[de]deu que tenien en casa.

I.. i aquella ermiteta pos no es freqüentava mol[t], i ací, i en i en del poble de Elda venia n’ hi [h]a[vi]en un convent de flares venia un flaret en un burret a demanar, venia tots e[l]s anys i sempre que venia, sempre d[e]ia : Ay, la maredeueta esta que poc cult[e] que té, yo si no me l’anduguera a Elda, pos ahí en el convent li... la veneraríem millor, i tornava pensava però i un any va decidir:  pos ara... ara me l’anduc, i la va pillar i se la va andur. No anava molt personal a l’ermiteta, la va pillar i se la va carregar en el burret i se’n va anar, se’n va anar a Elda. Quan van arribar terme, al final del terme d’Onil la burreta es va parar i no n’[h]i [h]av[i]a manera de fer-la anar. Si la girava cab[ ]a cab[ ]al poble d’Onil caminava mol[t] apressa, però aixina hu va intentar tres o quatre voltes, hasta al final, quan es va es va donar ell conte que era cosa de la maredeu que no volia ixir-se’n del poble. Va tornar, la va tornar, la va deixar en el puesto i se’n va anar i la burreta entonces va arrear apresseta i bé.[?]

Pos endespués va vindre el’any de la peste que va ser sobre el’any mil sis-[c]en[t]s quaranta-huit, que n’hi[ ]havia una epidèmia de peste per tota Europa i ací tam[b]é estava, i se’n morien moltíssims, el poble era xiquetet i se’n morien moltíssims, i esta[v]en tots mol[t] agobiats, l’ajuntament[t], el senyor Cura.… I tots mol[t] agobiats, i van pensar, es van reunir i van pensar: “Voleu que dugam a la mare[de]Deu en provessó i a vore si…. I que els mala[t]s que estiguen malalal[t]s s’asomen al balcó…?” I van fer a[i]xina. Con que la van dur i al entrar en el portal la van descansar la maredeu en unes andes que li van fer i entonces li van resar per tres voltes la advocació del “Salus Infirmorum” que vol dir “Salud de los enfermos”, que li[ h]u demanava to[t]el poble. Van acodir to[t] [e]l poble allí al portal i entonces [...] li van pegar la volta al poble i conforme s’asomaen, els malal[t]s ana[v]en curan[t]-se i a[i]xina és, que es van curar tots el malal[t]s que n’hi[]havien. I des d’entonces pos ja van decidir donar-li el titul de la Mare[de]Deu de la Salut, perquè havia segut, li havia donat la salut al poble, perque...

I desde entonces, desde eixe any, endespués, esta mare [?] van fer moltes milacres, però els més principals eren eixos... 5’28’’

Reproductor MP3