La llegenda del monje

Llegenda.

-                Hola, sóc Gema. Tinc 38 anys i só[c], só[c] de Crevillent, però fa molts anys que visc a Oriola. De fet treballec en l’escola de Santo Domingo, on conten la [l]legenda que a partir d’ara vaig a contar-vos un poc, que l’he senti[t] moltes voltes des de que estic aquí i comence.

A vore, diuen, conten per aquí per el col·lege que abans havien molts cures que donaven por, volien donar-li por als internes que treballaven, que estaven aquí quedant-se en el col·lege, en l’escola. Hi havia un pare que es d[e]ia el pare Furgus, que va se[r] un jesuïta del col·lege, que era una eminència de persona. Va fer de fet, le agra[da]va, li agra[da]va molt investigar sobre els, va descobrir un, un cementeri per ací per Oriola i sempre estava, molts agricultors i molta gent venien a preguntar-li coses que havien vist o que havien descobert sobre algunes pedres o ossos o cualquier cosa. Vamos, diuen que sabia de tot. A partir de ahí, conten, la [l]legenda és que un dia d’eixos que estava per la montanya descobrint o investigant o buscant coses sobre les pedres o les roques o, va caure, se va despenyar per la montanya i mentres caia a, en la mà, va fer una senyal, una creu en la seua pròpia sang, A partir d’eixe dia diuen que cada, cada uno de Noviembre, va passejant-se per el col·lege amb una campaneta, fent sonant una campaneta, el seu, el seu espíritu. De fet, diuen molts inter, molts alumnes que eren internes, internos, que van, els van, l’han vist i han sentit sonar la campaneta del pare Furgus. I eixa és la llege, la [l]legenda.

Reproductor MP3