L'Encantà

Llegenda

Conta la llegenda que va ocórrer en tem[p]s de la conquesta cristiana quan els moros i cristians habitaven de manera pacífica, i bueno, algunes vegades no tanta. El Cabezo Soler eren terres de un, d’un emir, el qual no volia perdre totes les seues terres, tots els seus bens i per això volia tindre descendència, era necessari que tinguera descendència.  I per això volia aconseguir una dona, però no volia a qualsevol dona, sinó que volia una dona que fora tan bella com ell i per això va segrestar a una cristiana perquè no es podia saber que s’havia juntat amb una cristiana. La va tindre retenida fins que va donar a llum i després, sense pietat va acabar amb la seua vida. Passat els temps la recien nascuda la tenia en les seues pertenències i el pare ja veia el seu somni complit perquè ningú sabria que era filla de una cristiana i nada com era un emir important no se le qüestionaria tot açò. L’emir volia [a]juntar-lo a[mb] un amic seu però el problema va sorgir quan la jove es va enamorar de un cristià. De amagades es trobaven per les terres sense que ningú sabera de la seua relació però tot açò, el interès que tenia l’emir era no perdre totes les seues pertinències perquè sabia que quan ell morirà no tindria descendència si no i totes les seues pertenències el farian possessió els cristians. Una dona es va adonar de la situació perquè els va vore quan estaven de amagats la parella i en seguida se`l contà a l’emir i l’emir el que va fer, va a estar pendent tota la nit a vorer quan anaven a eixir i qualsevol soroll que escoltava o tal estava pendent de vorer que era i es va sorprendre al comprovar que eren ells. Quan es va sorprendre van lluitar el jove i l’emir i el jove el va perforar i el va atravessar el coll i l’ancià en la agonia, va maleir a la filla conde[m]nan[t]-la a viure sota terra on també estarien les seues pertinències i el palau. Si el jove volia recuperar-la, només tindria una oportunitat i eixa seria l’any següent, la mateixa nit a la mateix[a] hora i habria d’arribar a l’alt del Cabezo Soler i just a la mitja nit i enfront d’ell apareixien tres cintes de colors i si escollia la correcta, la jove emergiria davant d’ell. [...] El jove va esperar impacientment fins que arribara el moment de intentar [a]conseguir la seua [...] que això seria durant la Nit de Sant Joan. Quan va arribar a l’alt del Cabezo Soler va esperar a la mitja nit i aparegueren les cintes estes estranyes de colors. Tirà de la verda i va tindre sort i als seus braços va aparèixer la jove encantada. Però tenia la necessitat d’arribar fins al aigua  per a trencar l’encanteri. Però per arribar fins al riu pel camí es trobaria moltes criatures a les quales s’hauria d’enfrontar amb una sola mà perquè portava a l’altre braç a la jove. [...] quan faltaven pocs metres per arribar al riu casi sense alè es trobà a l’espectre de l’emir. Claro, això le va causar molta estupor i no es va adonar i va deixar caure a la jove que immediatament es va esfumar, l’espectre, totes les criatures, la jove... tot. Quan va tornar al poble, el jove va morir perquè havia envellit en eixa sola nit cent anys. Això conta la llegenda.

Reproductor MP3