| Text: |
Hi havia [?] un pare i una mara i tenien un fillet tan petit, tan petitet que n’hi
deien En Patufet. Un dia la seua mara feia córrer l’olla i va dir: quina guit[za] em
fa tenir que sorti[r] a comprar, el dinar ja bull al foc i no trobo el safrà enlloc. I
En Patufet, que tot ho remenava i per tot arreu es ficava, de seguida va
contestar:
Mare si no hi ha safrà, jo us en puc ana[r] a busca[r].
On vols anar? No ve[u]s que tu ets molt petit i la gent t’ha atrapitjaria
com un cigró?
Jo hi aniré cantant, i així, si no em veu, em bé prou, em sentiran [?].
No i no. Els menuts callan. I En Patufet va comença[r] a plura[r]
Aayyyyyyy, jo vull ana[r] a buscar safrà! Ayyyyyy jo vull ana[r] a buscar
safrà!
Bon, té un dineret i ves-te’n i no plores més.
En patufet que tot ho remenava, va surti[r] al carrer i perquè la gent no el
trapitjarà i feia: Patim, patam, patum, homes i dones al cap dret, patim, patam,
patum, no trapitgeu en Patufet!
Va arribar a la tenda i obre la porta i en patufet:
Eh eh, dóna’m un dineret de safrà
I el butique[r] no el trobava, mirava per tots els costats i no el trobava. De
moment, i veu un dineret que es belluga, pren el dineret i posa on mesme lloc
la bolsa de safrà [?].
En Patufet di sort i quan sort al carrer i comença a ploure, l’arriba i se fica una
coll perquè no se mulle[?] [..] I arriba un bou i fe auuuumm i es va menja[r] a en
Patufet, de propina amb escalop i barratina i unes calce[s] de vellut. [..]
I arriba un banc que i l’arriba pas a sa casa, sa mare: [?]
On té Patufet?
Son pare:
On té patufet?
I sortan i començan:
Patufeeeeet, on ets? Patufeeeeeet, on ets?
I patufet, de lluny, el contestava:
Ací, a la panxa del bou, que ni neva ni plou
Una vegada de més,
Patufeeeeeet on ets?
I En Patufet, de lluny, els contestava:
A la panxa del bou on ni neva ni plou
Ay menuts, que va passar! Quan te va saber son pare i sa mare on era el
Patufet [?], van començar: força menja[r], força menja[r] al bou i el bou es va
inflant, inflant, inflant i al cap de vall el bou va inflar y booouumm; com un
llampec va sortir en Patufet, molt content i espavilat, com si res no hagués
passat i aque[s]t cuento s’ha acabat.
|
