En Patufet
Identificador: | MarcoCubi1 |
Títol: | En Patufet |
Tipus: | |
Recol·lector: | Marco Cubí Barba |
Informant: | Inmaculada Capellas Jane |
Edat informant: | 51 |
Localitat: | Sant Joan d'Alacant |
Data enregistrament: | 25/05/2017 |
Extensió: | 2:55 |
Text: | En Patufet
Hi havia una vegada, un pare i una mare que tenien un fillet tan petitet, tan petitet, que li deien en Patufet. Un dia que la mare estava cuinant, se li va... es va donar compte que li faltava una mica de safrà, per fe[r] el dina[r], el fill ho va senti[r] i li va di[r]:
- Mare, mare, no et preocupis, que jo aniré a la botiga i compraré una paperina de safrà.
I la seva mare li deia:
- Amb lo petitet que tu ets, no et veuran ni et trepitgeran.
- Que no mare, que no, que vull fer-ho! Deixa-m’hi anar, deixa-m’hi anar!
Tant va insisti[r], que la seva mare li va dona[r] un dineret, i mentre anava a la botiga, en Patufet anava cantant:
- Patin, patan, patun, homes i dones al capdret! Patin, patan, patun, no trepitgeu el Patufet!
En això que va arriba[r] a la botiga i va crida[r]:
- Vull una paperina de safrà!
Però el botiguer no veia ningú més que una monedeta, un dineret que es movia. Finalment, al agafa[r] el dineret va veure en Patufet i li va donar... una paperina de safrà que va porta[r] cap a casa seva tot cantant:
- Patin, patan, patun, homes i dones al capdret! Patin, patan, patun, no trepitgeu el Patufet!
La seva mare estava molt contenta i en Patufet també, i això va fer que s’animés a preguntar-li a la seva mare si li donava permís per porta[r] la cistella del dina[r] al pare que treballava en el camp. Llavors, la seva mare, tot...una mica desconfiant, li va dona[r] la cistella i li va fer le[s] recomanacions de costum, però en Patufet no tenia po[r] de re[s], perquè sempre anava cantant la seva cançó.
Quan va arriba[r] al camp li va dona[r] el dina[r] al seu pare i es va posa[r] a descarsa[r] a sota una col, amb això que un bou que pastava per [a]llà es va menja[r] la col i en Patufet.
Quan el pare va busca[r] el seu fill, no el va troba[r] per enlloc, i jun[t] amb la seva mare van comença[r] a crida[r]:
- Patufeeeeet on eeeeets!
I en Patufet cridava:
- Sóc a la panxa del bou, que no hi neva ni plou!
Finalmen[t] el van senti[r] i se’ls hi va acudir una idea: Van dona[r] molt de menja[r] el bou, fins que el bou estava tan tip tan tip [?] que va fe[r] un pet com una gla[r] [?] i va sorti[r] en Patufet disparat molt content i espavilat!
I conte contat, conte acabat. |
Arxiu: |
Reproductor MP3 Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla |