Canpop banner
    • Inici  ›
    • Cercar  ›
    • El pi de l'Assutzena o el pi de la Josefina


    El pi de l'Assutzena o el pi de la Josefina

    Identificador: silviavali
    Títol: El pi de l'Assutzena o el pi de la Josefina
    Tipus:
    Recol·lector: Silvia Valiente Gil
    Informant: Maria Gràcia Torres Rodríguez
    Edat informant: 55
    Localitat: Biar
    Data enregistrament: 07-05-2017
    Extensió:
    Text:

    - EL PI DE L' ASSUTZENA O EL PI DE LA JOSEFINA -

    El pi de l'Assutzena o tam[b]é [a]nomenat el pi de la Josefina. Un pi que lamentablemen[t], ja pos no, des de l'any setanta ja no està entre mosaltros i no forma part del paisatge, però que sí que té una [l]legenda pos molt bonica que s'ha transmitit de generació a generació a través del narrament oral.

    Es conta que el poble veí de Asp estava sense patrona i entonses llevaba alguns anys en molta sequia. Tam[b]é tan[t] Asp com el Fondó de[l]s Neus, durant varios anys venien a Asp ( volia dir: venien a Biar) en romeria a demanar-li a la Mare [de] Déu de Gràcia el que ploguera en els pobles pa poder tindrer pos la su[b]sistència perquè eren pobles totalment agrículs. Entonces una nit, en una d'eixes romeries que van vindre a demanar la pluja, pos una nit van intentar emportar-se a la Mare de Déu en un carro tirat per dos bueyes. I una volta disposos ja a emp[r]endre la marxa, pos es va interposar en el camí a uns pocs metros del santuari, que era on estava el pi, pues les rames es van doblar i no van deixar passar al carro en la Mare [de] Déu que ja el portava i una de les rames es va esroscar al carro c' anava tirat per els bueyes. Al asombro de tots, van vore que la Mare de Déu va saltar del carro i entonses es va posar entrellaça[d]a en unes de les rames que formava una creu en el albre.

    A partir d'entonses, i això jo si que hu ha conegut, és que tots els anys quan aplegava la primavera floreixia una assutzena en sen[y]al de l'aconteciment que va ocurrir entonses. Per lo qual, sempre s'ha atribuït de que açò ha sigut un miracle de la Mare de Déu de Gràcia. Esta [l]legenda és molt popular entre tota la gent de Biar, si que és de veres que n'hi han varies versions, no? Però lo que sí que és comun a totes, és que era costum de l'aspenses[?] fer la romeria a la Mare [de] Déu de Gràcia, que verdaderament después, sí que de la rogativa es plovia en els pobles on havien fet la peregrinació i que del pi sí que brotava tots les anys, tota la primavera, brotava l'assutzena.

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es