[El pont de Santa Teresa]

Succeït

- El pont de Santa Teresa tenia un ull soles que es com baix, en vez d’ haver un ull, tu saps que és un ull del pont?

 – el hueco per on passa l’ aigua.

– el hueco per on passa el aigua que aunque no passe el agua que passava la gent i qui siga  però li van fer un ull soles entonces va vindre una riua[da]  i com ja t’ he dit que havien arbres  que se deia el tamarit. Tu sabes què és un tamarit? Són arbres que se crien als rius, este com era un riu sec però venia aigua quan plovia, quan fe[i]a una riua[da]  que a lo millor en anys no plovia i no passava aigua, passava un escorrimet que escapava del pantano, el pantano sempre estava ple perquè plovia per altre puesto i ahí era un muro... un muro  ahí aguantava l’ aigua i jo anava moltes voltes, el que passa es que fa anys que no vaig i entonces com ahí se va.. mira arrancava arbres entregues, havien asto, baladres, tu saps que es un baladre? Que se crien en els barrancs i en els rius.

 -una planta?

-una planta que és una mata que se fa tan alta com asto (ho descriu amb les mans) o més... i se fa uns troncos aixina i una riua[da] pues un baladre l’ arranca, una riua[da] forta els arranca i els destrossa i  allí ja te dic, havia un ull soles i aplegava a l’ ull, pues s’ entaponava i va saltar l’ aigua en una ocasió per damunt del pont que açò està escrit allí, lo que passa és que si vas a llegir-ho no pots llegir-ho. Jo ho vaig llegir quan se podia llegir.

– però el pont era abans igual? L’ han reformat el pont, no? Supose

 – espérate espérate, que no he acabat... i entonces pues se’n va entamponar, va saltar el aigua per damunt del pont i entonces van posar al Senyor i a la Mare de Déu, el van posar allí perquè deien que això... tu creus que el Senyor i la Mare de Déu anaven a fer algo? A què no? Però no va fer res ja, va ser una casualitat que no va haver ningun taponament d’ esos i està escrit allí en la pedra del màrmol , això ho has vist tu, no?

 – he passat, però no m’ he fixat

 – ara no se pot llegir...bueno, no puc llegir-ho jo, a lo millor tu sí, perquè el marmol també se desgasta i està escrit...està gravat allí però al desgastar-se, pues ja jo no puc llegir-ho, no sé si vosaltres els joves podeu, però jo no.. sé lo que diu però llegir-ho no puc i va posar al Senyor i a la Virgen allí i entonces li van fer un altre ull, ants tenia un ull soles , aixina, més gran (ho descriu amb la mà), però aixina... un ull, i van fer un altre al costat i té dos ulls... anem a supondre que es aixina, un al costat de l’ altre, entonces... no és aixina, perquè els ulls són més grans que asto al tindre dos ulls ja no, que jo conega, que jo sapia, no ha hagut un taponament com aquell, va ser l’ únic taponament que va haver, i ja a fer-li l’ altre ull que u van fer después perquè es va derrivar també part del pont i ho van fer [una] altra volta nou i desde entonces que jo ha passat per baix, en una ocasió dic pos tinc que vore jo, perquè jo de jove era molt curiós, m’ agra[da]va, quan sabia una cosa jo anava a vore si era veritat o no. Home! anava quan no tenia res que fer, no anava a deixarmo tot i anar, anava un diumenge, xe! mos [a]juntàvem el amics i anem a vore asto!, i no anava jo a soles, anava molta gent a vore, i això estava escrit i ho sabia tot el món! 

Reproductor MP3