El Rascallut

Astó és el poble de Vall de Laguart i vaig a conta[r]-vos una històrio de lo que és una era, que és molt gran i tenia un riurau, i en la era era on se trillava el blat. I allí havien uns canyissos, en un riurau, havien uns canyissos molt grans, que és on se secava les figues i les passes. Entonces allí al poble sempre venia un pobre, un mendigo, que les xiquetes li tenien por perquè era molt flac i tenia un poquet de mal genit. Però havia una xiqueta que no li tenia por, i eixa sempre se clavava en el riurau a du[r]-li menjar i coses. I entonses una de les voltes que va vindre, li quirdaven el Rascallut i, una de les voltes que va vindre, va vindre malaltet i entonses les dones mos d[e]ien: “No aneu al riurau perquè el Rascallut un dia vol encontreu mort”. I entonses les xiquetes tenien por, però lo que fa la curiositat, que anaven. I entonses un dia sí que vaem anar i mos vaem encontrar mort. I entonses en el poble el vaen agarrar i el vaen enterrar perquè li donava llàstima a eixe pobre home, que li vaen donar cobijo en el riurau perquè havia palla i se va fer un llit ell mateixa i s’acobijava del fred i de la plutja. Entonses, quan se va morir, a la se[t]mana, havien figues allí secant-se i les teules del texat del riurau se vaen volar, soles un forat. I per allí entrava aulla i va començar a ploure, però les figues que havien no se vaen banyar, i entonses d[e]ien que era el Rascallut, que havia fet un milagre en agraïment de què allí en el poble l’havien cobijat. Teníem una cançó quan se va morir, li vaen traure una cançó i d[e]ia:

Rascallut rascallut, quan te muigues que seras tu.
Un cadàver i res més.
Però anaven al cementeri a resar-te tots els dies
per el miracle que mos vaes fer.

Reproductor MP3