La Criminala

Llegenda

Bueno, per ací per la terreta de Xàbia-Dènia-Gata, conten la història de que durant el regnat [?] del rei Alfons XIII, la dona d’un carabiner va morir, d[e]ixant-lo, a ell, amb dos xiquets que posteriorment va enviar amb els avis a Teulada, i a l’altre amb els de Gata. Després d’un temps, ell es va tornar a casar amb una xicona que es deia Úrsula. Quan van a anar a viure junts al Porti[t]xol, ell es va portar a un dels fills, i a ella no li va fer res de gràcia: sempre el bonegava, l’abofeteava, de tot.

I res, nou mesos després van tindre un fill junts i ella va pensar que devia desfer-se del fillastre per què, aixina, el seu fora l’únic. Va provar a abandonar-lo al Cap de la Nau, i res, el xiquet va tornar. Després, el va llançar a l’aljub de casa per ofegar-lo, i tampoc, va sobreviure. També provà a enverenar-lo ficant-li vidrets tritura[d]ets i fòsfor en el menjar, però res, aixina tardaria massa temps. Aleshores, el que va decidir és que, una nit que ella estava fent la ronda, ella va entrar en l’habitació del fillastre, agafà una agulla de cosir i el va punxar els timpans! Després, el va estrangular i, per últim, va cremar l’habitació. Al final, després d’açò, Úrsula va acabar tancada en la presó de dones d’Alacant, però, durant la dictadura de Prim de Rivera, li van concedir la llibertat.

Després d’un temps, la Criminala va estar servint en una mansió d’ancianets que eran bastant rics, i quan van morir li ho van deixar tot, i ella va tornar a Xàbea convertida [en], vamos, una [persona] rica. El primer que va fer amb tot[s] aquestos diners era fer-se una mansió en el Muntanyar, que en aquella època no era una zona coneguda ni res, no era una zona rica. I després, el que va intentar va ser recuperar el seu fill, perquè portava tot aquest temps sense saber res d’ell ni res. Al principi, el fill es mostrava una miqueta recelós, perquè, clar, sabia tot el que havia fet la seua mare. Però clar, a on hi ha tantes de diners n’hi han interessos! De totes formes, la relació va durar poquet, perquè un dia el xiquet estava conduint en el cotxe, va tindre un accident, es va caure a mitad de la carretera i la roda d’un altre cotxe le va xafar el coll.

I res, després d’aquest su[c]cés, ella va tornar, bueno, es va tornar una miqueta [...] més boja, molt solitària, no sonreia res i solo tenia relació amb els casers de la casa, que l’ajudaven i el demés. Però aquells, una nit, farts de que no veien ni un duro –sabien que ella era rica i demés, i no els donava res i estaven tot el dia amb ella–, van anar a la seua habitació i li van obrir el cap. Aixina que d’aquesta manera tan miserable és com acaba els dies de la Criminala.

Reproductor MP3