[No sempre és per amor]

Astò és una historia que va succeir fa 50 anys en un poble que es diu Munòver, d’Alacant. Era una família que tenia tres filles, una més majo[r], la mitjana i la xiqueta. La majo[r] i la mitjana se van fe[r] novios i se van casa[r]. La majo[r] va fer la seua vida normal, va tenir fills i bé. La mitjana se va casa[r] i al cap d’un temps, ella volia tindre família.

Però esta xica tenia un problema, estava malalta de cor. Però la seua il·lusió era ser mare i a final se va quedar en estado. Va tenir un embaràs complicat però al final, pues lo que va succei[r] és que al part, el fill va morir, i ella se va posar molt malalta. Entonces per circumstancies va estar molt temps en residencies i molt malalta. Entonces els seus pares van tindre que vendre la casa i tot lo que tenien pa[r] [a] pode[r] pagar tots els gastos de la enfermetat de la filla. I van teni que ana[r]-se’n a viure a la casa que tenia la filla mitjana i el seu marit, entonces vivien tots junts.

Al cap dels mesos, la filla mitjana va mori[r]. Entonces el home que estava en sa casa, i estaven els seus sogres i la filla xiqueta, pues en ningun moment els va dir que se n’anigueren ni res, que anaven a viure tots junts. I al cap d’un any i això, se llevaven molt bé i els van proposà de perquè no es casava la filla xiqueta en este home. Pues la filla ho va vore bé, el home tam[b]é va estar d’acord i es van casar.

És una historio que no estava ben vista en eixa època i claro, ellos pel luto que se llevava, que era la dono del home i la germana, pues van teni[r] que casar-se als 5 del matí i anaven vestits de negre. Però bueno, això no va saca, que aquesta família se va enamora[r], van tindre tres fills i van viure junts fins la mort de l’home que va morir amb 66 anys.  

Astò és una historia que va succeir fa 50 anys en un poble que es diu Munòver, d’Alacant. Era una família que tenia tres filles, una més majo[r], la mitjana i la xiqueta. La majo[r] i la mitjana se van fe[r] novios i se van casa[r]. La majo[r] va fer la seua vida normal, va tenir fills i bé. La mitjana se va casa[r] i al cap d’un temps, ella volia tindre família.

Però esta xica tenia un problema, estava malalta de cor. Però la seua il·lusió era ser mare i a final se va quedar en estado. Va tenir un embaràs complicat però al final, pues lo que va succei[r] és que al part, el fill va morir, i ella se va posar molt malalta. Entonces per circumstancies va estar molt temps en residencies i molt malalta. Entonces els seus pares van tindre que vendre la casa i tot lo que tenien pa[r] [a] pode[r] pagar tots els gastos de la enfermetat de la filla. I van teni que ana[r]-se’n a viure a la casa que tenia la filla mitjana i el seu marit, entonces vivien tots junts.

Al cap dels mesos, la filla mitjana va mori[r]. Entonces el home que estava en sa casa, i estaven els seus sogres i la filla xiqueta, pues en ningun moment els va dir que se n’anigueren ni res, que anaven a viure tots junts. I al cap d’un any i això, se llevaven molt bé i els van proposà de perquè no es casava la filla xiqueta en este home. Pues la filla ho va vore bé, el home tam[b]é va estar d’acord i es van casar.

És una historio que no estava ben vista en eixa època i claro, ellos pel luto que se llevava, que era la dono del home i la germana, pues van teni[r] que casar-se als 5 del matí i anaven vestits de negre. Però bueno, això no va saca, que aquesta família se va enamora[r], van tindre tres fills i van viure junts fins la mort de l’home que va morir amb 66 anys.  

Reproductor MP3