[La font de la Favara]

Llegenda

“Pues a mi en Nucia una volta em va passar una cosa molt curiosa. Quan era xicoteta jo sempre anava a jugar a la Favara en les meues amigues, i clar, estàvem tota la vespra: corrent, botant, als columpios... Quan cansàvem bevíem en la font com fe[i]a abans tot el món, però, un dia no recorde jo que tindria, tindria set o huit anys, seria una cosa per ahí, estaven els nostres iaios perquè érem xicotetes i el auelo de la meua amiga Rosa, que abans vivien ahí al carrer major, estava per allí, i es va arrimar i quan ens va vorer bevent de la font, ens va dir:

• No hu sentiu?

I clar nosaltres que damunt érem xicotetes només sentíem l'aigua de la font, i ens va dir:

• Segur que només sentiu l'aigua de la font?

I nosaltres li vam dir que si i ens va contar la llegenda: ens va dir que en un temps passat feia molts molts anys per què era quan a Nucia vivien els celtes un home molt poderós tenia una filla que li d[e]ien crec que era Rosanna, i tots volien que es casara amb un home, però, ella resulta que ja tenia un noviet, estimava a uno i eixe xic li havia fet la promesa de què l'alliberaria, així que Rosanna per a no casar-se en un[a] altra persona, el que va fer es va amagar en la font i, no recorde qui, va realitzar un conjur i el que va fer és que Rosanna es va convertir en pedra i els dos ulls eren la font i l'aigua de la font eren les llàgrimes de Rosanna. I és per això que l'auelo de Rosa mos preguntava si sentíem alguna cosa més que la font per què era per si sentíem les llàgrimes de la pobra Rosanna”

Reproductor MP3