[La història de Josefica la santa]

Succeït 

INFORMANT Mira, jo tenia huit o nou anys i un dia mo(s) n'anàvem ma mare i jo a fer cama-roges a un camp que havia ahí baix en la Redonda que d(e)ien i aparegué Josefica. -On aneu? -Pues mira mo(s) n'anem a fer cama-roges. Ma mare se posà a fer cama-roges i ella se posà al costat meu. Acomençà a explica(r)-me coses i de prompte acomençà "Ai que me cremen, ai que me cremen!" I se posà blanca blanca amb unes gotes de suor i jo "Mama, mama, per favor vinga que jo no sé lo que té Josefica". Quan va vindre Josefica resulta que llevava en les mans unas bolas... una...  astò de cera (una gota GERMANA DE LA INFORMANT) preciosa, llevava assussenes per el costat que allò, impossible que ho fera ella en eixos moments!

RECOL·LECTOR Però tot això diu que era... en la...

INFORMANT Ahí, en el... la... en el pau ahí en la... la Redonda que d(e)iem. I ma mare le preguntà, diu “Ai, Josefica, me l’ha tirat ma germana?” i diu “No, me l’ha tirat la...” una germana de la Mosca, que vivia en el camp, i... i claro, ma mare pos anaren ella i l’astò a lleva(r)-li la... la... la gota, i jo, ja te dic, allò m’impactà a mi perquè jo era una xiquilla i jo allò no ho havia vist nunca, però ma mare mos contava que a ella le passaven coses molt rares. I un dia digué que anava a mori(r)-se. I resulta que no se va morir i feren com una burla. La llevaren a Almora(d)í i el juez estava preguntant-li i le digué “Mire si es verdad lo que yo digo, que su padre está a su lado, no hace mucho que murió” i le digué com anava vestit sun pare, i el home aquell digué “llévensela ustedes porque esta mujer...”

RECOL·LECTOR Això s’ho digué Josefica a...

INFORMANT Josefica a l’home este. Entonses Josefica... ja. Resulta que ma mare estava en estado de mun germà. I acomençaren a demanar, a les veïnes, a quirda(r)-les a la Guàrdia Civil. Entonses Josefica manà a sa mare i le digué “diga-li usté a Carmen”, que era ma mare, “que a ella no la van a quirdar, que estiga tranquil·la que no la van a quirdar, i francament, quirdaren a totes les veïnes i a ma mare no la varen quirdar”. I ma mare sempre d(e)ia “mira, jo no dic que siga santa, però té algo que és astò” perquè quant era xiquico, ma mare... ui... quant ella era una xiquilla, ma mare diu que en ella veien coses rares, coses rares. Total, se n’anà... ella no sabia ni llegir ni escriurer, se n’anaren a viurer a Alacant, i en Alacant una marquesa que le d(e)ien la de la de Margó, una marquesa, pues l’agarrà la ensenyà a llegir, la ensenyà a escriurer, i ella tots les anys se n’anava a Lourdes, i un dia me diu, dic -Ai, Josefica, a mi m’agra(d)aria anar a Lourdes. I diu -Tu vols vindrer? I dic -Hombre! M’agra(d)aria anar. Diu -Pues este any que ve te’n vas a vindrer, perquè va una senyora, que tenia que anar d’acompanyant de la dona, només que tens que acompanya(r)-la, lleva(r)-la en la ca(d)ira de ro(d)es -Ai pos sí. Total que, al poc temps

(segon àudio)

RECOL·LECTOR Se n’havia anat a Alacant...

INFORMANT Se n’anà a Alacant a viurer, entonses un dia venia jo d’Alacant en el meu xiquet que estava malalt i venia un home. I me diu “por favor, ¿usted no conocerá a una chica de Guardamar que le llaman Josefita?” i jo “Uuuui, claro que la conozco” i me digué “Mire, yo he visto cosas rarísimas en ella. He visto no darle el cura... no querer darle la comunión y volar de su boca... de las manos a su boca.” Jo si és veritat o mentira... jo t’ho dic com m’ho digué l’home. Jo no sé. Entonses vingué. Anà a casa de la tia Filomena i l’agarrà don Paco. Don Paco saps tu que era... i total que el xic ja no sé jo lo que passaria, però això m’ho digué a mi el xic, diu “Mire, yo no sé, pero he visto cosas rarísimas con ella” (ací torna a contar el que anava a ser el viatge a Lourdes per a posar al dia al nostre convidat que acabava d’arribar-hi) però en eixes entremitges l’agarrà un cotxe i se va morir. I ja no sé més de... de l’astò. Però en Alacant hai moltes persones, moltes que ho saben que ella ha fet moltes coses, rares, rares.

GERMANA INFORMANT Lo de Pedro...

INFORMANT I Pedro també. Se n’anà a la División Azul i la tia Filomena li preguntava “has vist al meu Pedro?” i un dia le digué “sí, tia Filomena, l’ha vist, està molt triste perquè l’han mort a un amic” i ell resulta que del fred que fe(i)a havia canviat e(l)s unyes de(l)s peus. Quan vingué, sa mare s’ho digué i digué que era v(er)itat, que canvià les unyes de(l)s peus. Aixina que, què vols que te diga? I ma mare de(i)a “jo no dic que siga santa, però té algo que... que és raro, que és raro.” Aixina que, què vols que te diga més? Més no te puc dir de lo que...

(tercer àudio, explicant que un dia de Sant Josep Josefica estava gitada en terra i no s’hi movia)

INFORMANT I ma mare “Josefica, Josefica” i Josefica no respirava. I al rato se desperta i ma mare “Josefica, quin susto que m’has donat” i diu “Maria, oi, Carmen, si saberes da on vinc... vinc del cel!” i ma mare “del cel? El susto que m’has donat a mi” i diu “tu no oïxes la olor a nardos?” i diu ma germana... ma mare “a nardos? El nardo te’l donava jo a tu, Josefica” diu “hai una festa a san José en el cel, vulguera que vegueres, Carmen, allò és divino de vorer”. I, què vols que te diga? Lo que ma mare mos ha contat i ja te dic, i a ma mare, ho de(i)a, que ella no d(e)ia que era santa, però tenia algo que era molt raro en ella.

Reproductor MP3