| Text: |
Els llops marins de l'illa de Tabarca.
Miguel: -Bon dia Gines
Gines: -Bon dia.
Miguel: -Bé, ja em parlat abans, ja saps el que anem a fer, bé aquesta entrevista el seu objectiu és (emmmm) agafar una llegenda.
Gines: -mmm, molt bé.
Miguel: -Agafar una llegenda i que em contes una llegenda, t'he trobat a tu i m'has dit que si que coneixes una llegenda i per això l'entrevista te l'estic fent a tu. Bé m'has dit que si coneixes una llegenda doncs, quan vuigues.
Gines: -Sí, la de l'illa de Tabarca.
Miguel: -Doncs quan vuigues em contes la llegenda.
Gines: A L'illa de Tabarca es diuen, el títol d'aquesta llegenda es pot dir els llops marins de l'illa de Tabarca.
Gines: - I la llegenda és aquesta, feia ja molts d'anys una parella de llops marins arriba a l'illa de Tabarca per tindre una cria. Que va passar, que la gent, els pescaors [pescadors] de la zona van tindre una por terrible perquè és pensaven que aquestos [aquests] animals havien anat a les costes de Tabarca per a menjar-se tota, totes les captures d'aquests pescaors [pescadors]. Van fer una reunió molt important per a defensar les seues captures i van decididir asustar aquestos animals per a tractar d’espantar-los . Amb tan mala sort que quan van fer l'acció, la femella va perdre la seua cria i més va morir instantàniament. Que va passar, que el llop marí, el mascle, abatut per la pèrdua de la seua parella i la seua futura cria es va tirar, -no sé el meu avi em deia que es va tirar mesos, mesos aullant (udolar) i plorant per la seua pèrdua. D'eixa pèrdua es diu que encara hui dia quan hi ha luna (lluna) plena podem escoltar els aullits (udols) d'aquest llop marí i a més em deia la curiositat que totes les criatures marines com poden ser els sepies, els calamars, els polps, em deia el avi que durant aquestos dies de luna plena feien com una mena de cerimònia o un ritual per acompanyar per ací diro ( així dir) acompanyant aquest llop marí en el seu dolor i en el seu pesar. I eixa es l'història, es diu que encara, el diu el meu avi em va dir que ella havia escoltat aquests aullits (udols), no sé si serà veritat.
Miguel: -D'acord |
