[La Cova de la Dona]

Al temps del moros i dels moriscos hi havia pirates i els pirates, una de les coses que sobretot tenien en compte per a lluitar els terrenys era que ni haguera cales i platges per a poder desembarcar i que ningú s’enterara.

I a  la part d’Altea, a la part de l’Alfàs i a la part de Benidorm, ni a moltes cales i xicotetes platges per a poder desembarcar. I eixe es el fet que en una de aquelles nits, molt fosca perquè no hi havia lluna, va desembarcar una riada de pirates, que deixant les seues barques a prop i amagades, van començar a repartir-se.

Un moro relegat es va portar cap a la zona de Callosa del Sarrià i un altre morisc es va portar cap a la zona d’Altea. Lo que volien precisament  era provisionar-se d’aigua de la zona corresponent del riu Algar, però també al mateix temps, si  podien agafar, agafàvem tot lo que podien.   

Ja començava a [...]el alba i a eixir el sol quan tots el pirates tornaren en tot lo que havien arreplegat d’Altea, de la part de Callosa i amb tot eixe botí, anàren cap a les barques. Però a mitat del camí, hi havia un mas, una caseta de camp, on vivia un matrimoni jove, però l’home no estava perquè havia anat a fer una sèrie de feines per ahí, i només estava la dona.

Els pirates que no van vore llum perquè encara no havia eixit el sol, van obrir la porta d’una manera forçosa i brusca i van entrar. La dona es va atemorir i es a asustar, però ells van agafar tot lo que van poder, foren ferramentes de camp o foren eines de la cuina i al mateix temps, dos moros grans i forçs van agarrar a la dona, se la’n portaren captiva perquè van pensar “una bona recompensa mos donaran al mercat d’esclaus de l’Alger.

Les pirates ja estaven pujant a la dona cap a la barca i ja estaven anant-se directament  la nau on esperava el capità. El capità de la nau quan va vore que portaven aquella captiva  i va valorar la seua hermosura, va dir que immediatament la deslligaren i que la deixaren  totalment llibre dins del vaixell perquè d’aquesta manera segur que podria obtindré una bona recompensa quan arribara a l’Alger i l’oferira al rei d’Alger.

La dona es quedà a la barca i els pirates, ja eixia el sol quan se n’anaven quan de sobte, els atalladors, que eran el homes que estaven vigilant, van vore efectivament les naus pirates [?]. Van encendre una gran foguera en la torre de la Bombarda, a prop d’on està ara el far d’Albir i allí, tots el homes es van arreplegar directament per intentar buscar-los però ja no van poder perquè els pirates i totes les seues barques havien començat a remar ben fort mar endins.

Però com serà el temps, que en aquell moment es va alçar un vent de mestral, el vent de mestral és un dels més forts, aixina que va començar a fer unes onades tan fortes tan fortes, que  per molt que els pirates podien remar, no acabaven d’anar-se de la part de la costa de l’Albir.

En això que, naturalment ningú  s’enrecordaba de la dona i esta d’una manera molt valenta es va agafar a una llança i es va escapar. Els moros prou tenien en intentar salvar-se i no van fer cas de que la dona quedara allí en una lancha en aquella tempestat.

Al final van desaparèixer però la dona va quedar en una tempestat de ones que segurament  podia haver-se ofegat,  i  no es va ofegar per una sort, perquè va canviar el vent de mestral a un vent de llevant que poc a poc va anant deixant les aigües més tranquil·les.

La dona estava a la lancha, sola,  quan de sobte,  poc a poc la van portar cap a la zona de l’Albir a una cala molt xicoteta, i allí en una cova, va estavellar-se la lancha  i ella va quedar a terra com si estaguera morta. Va passar allí un dia i una nit. Nomes va estar allí tot eixe temps fins que uns pescadors, que tenien aquella cova per a deixar les seues xarxes i els seus elements de pesca la van trobada. Els pescador pensaven que estava morta perquè no podia respirar. Van agafar un poc de vinagre i la van posar prop del nas a vore si es despertava però ja pensaven que estava morta. Van cridar a la gent per a poder-la replegada quan ella poc a poc va començar a respirar [...]i a posar-se bé.

La van agafar, la van portar prop d’Altea i la van cuidar. I diuen que desde aquell entonces, tots els pescador a aquella cova que n’hi ha hui en dia encara a la platja de l’Albir en Alfàs del Pi, encara l’anomenen la Cova de la Dona.

Reproductor MP3