La flor del lliri blau
| Identificador: | tatianaman |
| Títol: | La flor del lliri blau |
| Tipus: | |
| Recol·lector: | Tatiana Mañez Gimeno |
| Informant: | Jenifer Limones Solagne |
| Edat informant: | 26 |
| Localitat: | Elx, Altabix |
| Data enregistrament: | 08/07/2017 |
| Extensió: | |
| Text: | La flor del lliri blau Aixó va ser i era una princesa que patia una malaltia molt greu que només es podia curar amb la “flor del lliri blau”. El rei va prometre, que aquell que portarà l'esmentada [...] flor es casaria amb la princesa. I així ho pregonaren a tot el regne. En aquell temps vivien tres germans de diferents edats, que en sentir-ho van decidir anar en busca de la reconeguda flor. El primer dia, va eixir el major dels tres, que va encontrar a la vora del camí, una vella demanant almoina, el aquest, li va contestar: - "Estem apanyats si donem almoina a tots els que demanen!" - "És per aquest camí on trobaré la flor del lliri blau?" I ella li va contestar: - "Si tu ho dius!" I El germà se’n va anar. L’endemà, va eixir el mitjà, que també va trobar a la vella demanant, i li va respondre: - No duc res! I va continuar. Al tercer dia, va eixir el més xicotet i va trobar a la anciana demanant, i buscant en la bossa i li va dir: - "Tinga, tot per a vosté! Gràcies". - "On vas? Vaig per la flor del giri blau, però encara no sé on es troba". - "Puix jo si, en aquella muntanya d’allà, tan llunyana i perillosa", i assenyalant-li on era i donant-li la pac a per a fer-se invisible, el va despatxar. [?]. Tornat pac a casa, es troben de nou els tres germans i parlen de com els ha anat a cadascú. Però el xicotet, desconfiant no diu que la trobada. El major sospita d’ell i parlant-li a cau d’orella al mitjà, decideixen agarrar al germà xicotet, i descobrir la veritat. Regiren el seu equipatge i en escorllant-lo troben la flor li la furten, i el major colga al menut en les arenes, mentre el segon dels germans plorant li prega que no faça tal cosa [?]. Els dos germans es presenten al rei amb la flor. I en el mateix moment que el major li dona al rei, aquesta de forma misteriosa diu: - "No és la mà del meu amo qui t’ofereix la flor!". Tots queden astorats, i com que cap dels presents dona explicació, eixen d’expedició, el rei, la guàrdia i els germans a fi d’aclarir aquell misteri [?]. En passar, el mitjà amb el seu cavall per on estava soterrat el germà xicotet se sent una veu que eixia de la terra i deia: - "Passa, passa bon germà i no patisques, meu colgat en les arenes per la flor del lliri blau". El rei en sentir la veu demana al segon germà que tire [...] endarrere i torne a passar, de nou se sent la veu que torna a dir: - "Passa, passa bon germà i no patisques meu colgat en les arenes per la flor del lliri blau". El major, que també havia sentit la veu ple de por comença a recular amb el seu cavall, però el rei li ordena que passe per aquell mateix lloc, i la veu torna a parlar dient: - "Passa, passa mal germà, tu ets qui ma colgat en les arenes per la flor del lliri blau!" I així, és com el rei va conèixer el que havia succceït. Al major, el va desterrar, al mitjà, el va perdonar i, al tercer, que era el xicotet el dessoterrà, i com que encara estava viu, es va casar amb la princesa, que va trobar la salut i van ser feliços i van menjar molts anisos [?]. |
| Arxiu: |
Reproductor MP3 Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla |